El passat divendres 25 de març hi va haver una nova presentació de vins a la Vinoteca del Rebost. En aquest cas es va tractar del celler de la Denominació d’Origen Terra Alta, Bàrbara Forés. Els seus propietaris, la Carme Ferrer i el Manuel Sanmartín, son dos apassionats de la seva terra i del vi. De fet, quan ningú donava ni un duro per la Terra Alta, ni per les seves varietats autòctones, ells van apostar fort i van reformar el celler familiar el 1994 per a poder elaborar vins de qualitat a partir de les garnatxes blanca i negra que cultivaven a Gandesa. Bàrbara Forés es va convertir en un dels cellers de referència d’aquesta Denominació d’Origen amb vins tant interessants com la Coma d’en Pou o el Quintà.
Avui en dia, la situació de la Terra Alta ha canviat totalment. S’ha iniciat un revolució vitivinícola que va des de la creació de nous cellers a la reivindicació de la Garnatxa Blanca com a distintiu de qualitat. Des d’aquesta collita, tots els cellers de la Terra Alta que elaborin vins exclusivament amb raïms de garnatxa blanca i que superin amb bona nota els controls sensorials del Consell Regulador, podran posar la marca identificativa “ un Terra Alta Garnatxa blanca 100x100”. Hem de pensar que Terra Alta és la regió vinícola mundial amb major concentració d’aquesta varietat de raïm, amb 1300 hectàrees plantades. Segons el Registre Vitivinícola de Catalunya, suposa el 90% de les plantacions catalanes de garnatxa blanca i a nivell mundial, aquesta importància s’estima en més d’1/3 de la superfície global. Així es normal que es vulgui potenciar aquest binomi entre la varietat i tradició amb l’excel·lència dels vins.
El vins que es van degustar van ser:
Bàrbara Forés blanc 2010, una garnatxa blanca jove amb un 5% de viognier. Presenta color groc pal.lid amb els tipics reflexes grisoso de les garnatxes. En nas trobem cítrics, fruita blanca i flors de garriga. En boca és un vi franc, untuós i fresc on tornen a sorgir els aromes de la garriga.
El Quintà 2008, un garnatxa blanca d’una sola finca "la Cometa" amb terra de panal i vinyes de més de 50 anys amb produccions que no sobrepasen els 1,5 quilos per cep. Fermenta en bóta d'Allier de 300l amb criança de 6 mesos. De color groc amb reflexes daurats i grisos, aroma intens que evoluciona en copa, molt complexe: encens, flors, fonoll, atmella amarga, fumats. En boca és sabrós i untuós, acompanyat per una bona acidesa amb un punt salí al final.
El Templari 2008, un “vi vermell” molt interessant tant pel que suposa com a recuperació d’una varietat quasi perduda com és la morenillo i alhora com la reivindicació d’un estil de vi, menys corpulent del que s’esperaria d’un vi negre però sense perdre complexitat. Està elaborat amb garnatxa negra i morenillo més o menys en igual proporció, fermenta en di`pòsits d'INOX i passa 12 mesos en bòta d'Allier de 300l de tercer any perque la fusta no sobrepassi al vi. A la vista presenta un bonic color vermell amb menys cobertura que un vi negre peró més fosc que un rosat. El nas és especiat, perfumat amb fruita vermella i petals de flor secs. En boca és sedós, amable i fàcil, torna a recordar un rosat corpulent.
Coma d’En Pou 2005, una garnatxa negra també d’una sola finca, la "Coma d'en Pou",situada als estreps de la Serra de Cavalls amb un terreny calcari molt pobre. Aquest ha estat des de sempre el buc insígnia del celler. S'elabora amb Garnatxa negra 40%, Cabernet Sauvignon 30% i Sirah 30% amb 12 mesos de criança. Vi molt cobert amb matitsos caoba, en nas és molt intens amb notes de confitura de tomaquet, prunes, tinta, cirera...i en boca és rodó, equilibrat i amb molta vida per endavant. Un vi que emociona d'una anyada molt seca que va concentrar tots els seus elements.
I per acabar el Dolç de Bàrbara Forés 2008, un vi blanc dolç natural elaborat amb raïms de garnatxa blanca que es deixen sobremadurar a la vinya i que després s'assequen en canyissos per a fer-ne panses que fermenten en bòta de roure. El vi envelleix durant 14 mesos en bótes d'Allier i s'embotella. A partir de l'anyada 2010, els raïms s'assequen penjats un per un com si fossin tomacons perque és més laboriós peró molt més efectiu. El vi presenta un color ambar brillant i net amb notes de poma al forn, cítrics i pell d'aranja al nas. En boca és extremadament equilibrat, tots i els seus 15,5º d'alcohol, aquest no molesta en absolut, ni el vi es fa pesat, sinó que es beu amb facilitat acompanyat dels aromes que ja trobabem al nas. Ideal per acompanyar amb postres amb crema i fruits secs. I també trobo que marida perfectament amb aquesta versió de la Soledad Giménez del tema "Sabado por la tarde"