dimecres, de març 02, 2011

Tast amb els 10 sentits.- Part I

Els 10 sentits son 10 enòlegs, 10 amics que a partir de la primavera del 2009, van començar a gestar un projecte comú.  La seva inquietud és la de recuperar el patrimoni vitícola del nostre país i reivindicar el paper de l’enòleg creatiu però sense caure en protagonismes egocèntrics. D’aquí que no tenen cap interès especial en donar a conèixer els seus noms, sinó que deixen que siguin els vins i les seves peculiaritats qui esdevingui el veritable centre d’atenció.
Tot el seu ideari el trobareu molt ben explicat en el seu blog: http://www.10sentits.cat/

El passat dilluns 28 de març van venir a la Vinoteca del Rebost per a presentar a l’Associació de Sommeliers de Tarragona els diferents projectes que han dut a terme durant l’any 2009, tant a nivell de grup com a títol personal en els diferents cellers  ens els que treballen. Així doncs, vam tenir tres tasts diferenciats: tast de caves amb llargues criances de Roger Goulart, tast dels escumosos de sumoi de la Cooperativa de Rodonyà i el tast dels vins de varietats recuperades dels grup "10 sentits".

Tast de caves de llarga criança de Roger Goulart
El Pedro Muñoz és l’enòleg responsable de l’elaboració d’aquests caves amb l’intenció de crear un gran producte que vol fer caure el mite de que sols els champagnes francesos tenen prou qualitat per a resistir el pas del temps.
Els caves tastats van ser el cupatge Gran Cuvée de Roger Goulart de les anyades 2005, 2004 i 2003. Tots tres elaborats amb un 30% de chardonnay, un 40% de xarel·lo i la resta amb macabeu i parellada. Els vins base sempre amb una acidesa important (al voltant dels 4,5 g/l d’acidesa total expressada en sulfúric), utilitzant llevats que respecten aquesta acidesa i el més important: conservats a una temperatura que no supera els 14ºC durant tota la criança que s’aconsegueix en les caves excavades a 30 metres sotaterra de Roger Goulart. També a mitja criança es procedeix a un “deplacé” de totes les ampolles, o sigui, a remoure-les per a tornar a posar en suspensió les mares del cava.
L’últim cava es tractava d’un tiratge de l’any 2001 i que per tant portava 115 meos de criança amb més presencia de xarel·lo i menys de chardonnay.
Tots quatre caves van presentar un perfil similar en quant a una frescor molt viva  i una bona integració del carbònic  i  a mida que anàvem tirant endarrere en les collites, els caves començaven a presentar mes notes terciàries i complexitat tant a nivell aromàtic com en boca.

Tast del projecte IOMUS
El Joan Rovira és l’enòleg de la Cooperativa de Rodonyà qui ens va presentar els diferents escumosos que han elaborat per primera vegada amb la varietat sumoll, o sumoi com se la coneix a l’Alt Camp. De fet IOMUS és sumoi escrit al revés. De la interessant labor que porta a terme aquesta cooperativa per la recuperació d’aquesta varietat, ja n’he parlat en alguna altra ocasió: http://www.lavinotecadelrebost.cat/2009/11/la-recuperacio-del-patrimoni.html

Ara s’han atrevit a elaborar tres escumosos diferents amb la sumoi. Fixeu-vos que dic escumosos i no caves ja que aquesta varietat no està admesa de moment pel Consell Regulador de la DO Cava i per tant no es poden considerar caves.  La diferència entre els tres és el sistema d’elaboració:
CRYO- pel tiratge es va utilitzar most de sumoi que es va congelar després de la verema per a que no fermentés enlloc d’afegir  sucre com es fa normalment.
CLÀSSIC- elaborat amb el mètode champenoise clàssic de tots els caves
ANCE- elaborat amb el mètode ancestral que s’utilitza en algunes regions de França on la primera fermentació no te lloc en una part en dipòsits peró lacava dins de l'ampolla que com és un envàs hermetic el gas carbònic que es forma resta dins el líquid. O sigui, que el carbònic  és d’origen endogen com el de tots els caves però sense passar per una segona fermentació.
Tots contenen uns 7-8 g/l de sucre i han tingut una criança de 12 a 15 mesos.
Com a tret comú, tots tres presentaven un bonic color rosat –morat degut  a que la sumoi aguanta les tonalitats morades més que cap altra varietat. L’acidesa era ben present també en tots tres, característica de la varietat. I les notes aromàtiques en més o menys intensitat segons el cava eren de fruita vermella fresca, gominola junt amb les típiques del cava de llevats i làctics.
Tots vam coincidir la varietat podia resistir una criança més llarga que alhora afavoriria la qualitat del cava i li aportaria més complexitat i cremositat.

Pel tercer tast, ja encetaré un nou post pròximament ja que aquest ja comença a ser massa llarg.