II Master Class de Whisky - The Macallan

El passat dijous 7 d’abril es va realitzar la Segona  Master Class sobre whiskys a la Vinoteca del Rebost.  Aquest cop, la destil·leria convidada era The Macallan, una de les més prestigioses d’Escòcia. La xerrada va anar a càrrec del Francisco Hernández, Regional Brand Ambassador de The Macallan, que tot i ser d’origen català viu entre  Madrid i Escòcia per a donar a conèixer  aquests  whiskys considerats com els Rolls-Royce d’aquesta beguda.

El Fran ens va parlar sobre l’origen del destil·lat, diferents tipus de whisky, com s’elabora, zones de producció,  les maltes,  la turba... i després d'una demostració de coneixement i professionalitat, es va seguir amb una cata vertical de The Macallan difícil de repetir. Una cata vertical, no significa que els assistents estiguin de peu, jeje, sinó que es tasten diferents anyades d’un mateix vi o whisky com en aquest cas. Així, es van degustar:

• The Macallan 12 anys Fine Oak: el més comercial i conegut, amb aromes de pastissera, vainilla, flor blanca i malta. En boca és sabrós i untuós amb notes cítriques que el refresquen.
• The Macallan 15 anys Fine Oak el 15 anys pràcticament esgotat; amb aromes similars al 12 però amb fruita més madura i en boca és molt més estructurat i voluminós, podriem dir més masculí.
• The Macallan 18 anys Fine Oakel 18 anys, pura elegància; molt complexa aromaticament amb notes de la   malta, d'oloroso, fruits secs, lleugera vainilla i iode. En boca molt fi, elegant i aromàtic.
• The Macallan 25 anys Fine Oakel 25 anys, complexe i diferent; De nas molt intens amb cítrics, fruits secs, una nota molt peculiar a querosé, cedre, fruits secs, llorer i en boca és melós elegant, intens i inesgotable.
• The Macallan 30 anys Fine Oak i finalment el 30 anys, el whisky més exclusiu de copa llarga ja que necessita temps per a desenvolupar tot el seu espectre aromàtic on apareixen notes molt característiques de cacau envoltades de complexitat i finura. En boca com en nas, és sedós, fresc, complexe i mooolt llarg.

The  Macallan és una destil.leria sobradament coneguda, així que sols comentar que està a la subzona d'Speyside i que es substenta sobre sis pilars que la fan diferent a les altres:

• La seva seu física, Easter Elchies House, una casa construida el 1700 al costat del riu Spey.
• Els alambics: utilitzen dos tipus diferents. Amb el coll de cigne ascendent per la primaera destil.lació. I més petits i amb el coll de cigne descendent  per a la segona destil.lació. Aquest segons son els alambics més petits d'Speyside de manera que asseguren el màxim contacte del coure amb el licor que ajuda a concentrar l'esperit a mñes de conferir els aromes tan típics de la casa.
• Els Talls de destil.lació a mans del seu Master destil.ler i només utilitzant un 16% del total.
• Bòtes exclusives: a The Macallan sempre havien utilitzat bòtes de Jeréz per a envellir els seus whiskys, peró des del 2004 han canviat el sistema. Ara, la destil.leria fabrica les seves propies bòtes de roure en dos llocs: a Missouri i a Galícia. Aquestes bòtes les cedeix a destil.leries de Bourbon a Kentucky i de Jeréz i després les recupern per a envellir els seus maltes. Així doncs, utilitzen  tres tipus de bota: de Bourbon d'origen americà, d'oloroso d'origen americà i d'oloroso d'origen espanyol. També juguen amb botes de diferents tamanys, des de 163l fins a 500l. D'aquesta manera aconsegeuixen un grau de complexitat superior. Tots els whiskys de The Macallan son tastats i analitzats per a decidir segons l'evolució de cada bòta quin serà el seu destí i envelliment final.
• No s'fegeix ningún tipus d'additiu com per exemple caramel per enfosquir el seu color.  

Si voleu conèixer més sobre la destil.leria, aqui teniu l'enllaç: http://www.themacallan.com/home.aspx

Realment, es va tractar d’un esdeveniment que no va decebre a ningú exceptuant als que no hi van poder assistir ja que les places eren limitades i hi va haver gent que es va quedar fora. Per acabar, a tots se’ls va obsequiar amb una copa pel tast de whisky i una miniatura del The Macallan 12 anys.

Neix Contraetiqueta, Enoteques Associades de Catalunya

Contraetiqueta és una associació sense ànim de lucre que pretén agrupar les botigues especialitzades en la venda de vins de Catalunya.

L’associació neix en resposta a una demanda del sector per pal·liar el buit existent pel que a la venda especialitzada es refereix, i neix amb una clara vocació de representació d’aquest tipus de comerç i també d’interlocució amb el sector.

En paraules del seu president, Àlex Illa, “les botigues especialitzades de vins necessitem una agrupació forta que ens representi, i les patronals, l’administració i les associacions sectorials necessiten una interlocució vàlida amb tots nosaltres. Contraetiqueta neix per sumar, per dialogar i per intentar vendre més i millor”, comenta. “Ens volem fer forts davant de la greu davallada de consum, la crisi i la competència de tot tipus d’establiments que patim”, conclou el president.

Al gener del 2011 té lloc l’assemblea constituent  i es nombra la primera junta de l’agrupació amb la finalitat de registrar l’associació i desenvolupar un pla d’activitats per complir les finalitats de l’entitat.
Contraetiqueta es regula  mitjançant els estatuts que la Generalitat ha establert per aquests tipus d’entitats i un reglament de règim intern.

El seu gerent, Sergi Cortés, comenta “portem molts mesos treballant, de manera altruista, per aconseguir engegar un projecte que aconsegueixi aglutinar molts associats, només així podrem ser forts. Sabem que això només ha començat, ara hem de convèncer al botiguer dels avantatges de ser-hi, d’anar plegats”, explica.

En aquests moments hi ha una vintena d’associats que representen més de 40 botigues, però s’espera arribar a un número molt superior els propers mesos. S’han engegat converses amb el sector botiguer i les expectatives d’aglutinar moltes botigues son bones tot i els moments pels que passa el sector.

“Sabem que no tothom estarà amb nosaltres, és evident, però treballarem fort per ser molts”, comenta Sergi Cortés. “A la ACE no hi ha tots els enòlegs, ni a la ACS tots els sumillers, però ¿qui dubta de que son 2 associacions que treballen per fer coses i per millorar les seves tasques dins el sector? Per això naixem, per intentar millorar coses dins un sector molt castigat a tots els nivells”, conclou el gerent.

L’Associació estarà afiliada la Confederació de Comerç de Catalunya per poder gaudir dels seus serveis i alhora tenir veu i vot a les Comissions d’Alimentació d’aquesta i del Consell de Gremis. Dins el seu full de ruta per aquest 2011, es prioritzarà la creació d’un segell de qualitat, la relació amb les patronals i les denominacions d’origen per fer promocions conjuntes i la formació.

DECÀLEG DE CONTRAETIQUETA:


- Agrupar a tot tipus  de comerços que compleixin els requisits estatutaris.
- Donar cobertura i oferir serveis específics a l’associat, i promoure projectes i activitats que enforteixin i professionalitzin el comerç.
- Fomentar la relació entre botiguers i generar un espai comú de debat.
- Fomentar la relació amb d’altres sectors i/o gremis, siguin agroalimentaris o no, de manera estratègica per augmentar les vendes.
- Assessorar en temes de noves tecnologies, de subvencions, financers, lingüístics, contractuals...
- Fomentar la promoció conjunta, posant èmfasi en els productes catalans i/o de kilòmetre 0.
- Fer front als nous formats i models de negoci.
- Oferir serveis que fidelitzin clients
- Fer formació pels associats.
- Potenciar la imatge del canal

Contraetiqueta es presentarà en societat el 30 de maig al Palau Robert de Barcelona.

La junta la formen el El Celler del Cava de Terrassa, Colmado Quílez de Barcelona, el Rebost de Valls, Vins Noé de Sant Cugat del Vallès, Clap de ceps de Tarragona, Vins i Licors Grau de Palafrugell, Cal Feru de Sant Sadurní, Vila Viniteca de Barcelona i Monclús de Tortosa.

Tast del Celler Bàrbara Forés

El passat divendres 25 de març  hi va haver una nova presentació de vins  a la Vinoteca del Rebost. En aquest cas es va tractar del celler de la Denominació d’Origen Terra Alta, Bàrbara Forés.  Els seus propietaris, la Carme Ferrer  i el Manuel Sanmartín, son dos apassionats  de la seva terra i del vi. De fet,  quan ningú donava ni un duro per la Terra Alta, ni per les seves varietats autòctones, ells  van apostar fort i van reformar el celler familiar el 1994 per a poder elaborar vins de qualitat a partir de les  garnatxes blanca i negra que cultivaven a Gandesa.  Bàrbara Forés es va convertir en un dels cellers de referència d’aquesta Denominació d’Origen amb vins tant interessants com la Coma d’en Pou o el Quintà.

Avui en dia, la situació de la Terra Alta ha canviat totalment. S’ha iniciat un revolució vitivinícola que va des de la creació de nous cellers a la reivindicació de la Garnatxa Blanca com a distintiu de qualitat. Des d’aquesta collita, tots els cellers de la Terra Alta que elaborin vins exclusivament amb raïms de garnatxa blanca i que superin amb bona nota els controls sensorials del  Consell Regulador, podran posar la marca identificativa “ un Terra Alta Garnatxa blanca 100x100”. Hem de pensar que Terra Alta és  la regió vinícola mundial amb major concentració d’aquesta varietat de raïm, amb 1300 hectàrees plantades. Segons el Registre Vitivinícola de Catalunya, suposa el 90% de les plantacions catalanes de garnatxa blanca i a nivell mundial, aquesta importància s’estima en més d’1/3 de la superfície global. Així es normal que es vulgui potenciar aquest binomi entre la varietat i tradició amb l’excel·lència dels vins.

El vins que es van degustar van ser: 

Bàrbara Forés blanc 2010, una garnatxa blanca jove amb un 5% de viognier. Presenta color groc pal.lid amb els tipics reflexes grisoso de les garnatxes. En nas trobem cítrics, fruita blanca i flors de garriga. En boca és un vi franc, untuós i fresc on tornen a sorgir els aromes de la garriga. 

El Quintà 2008, un garnatxa blanca d’una sola finca "la Cometa" amb terra de panal i vinyes de més de 50 anys amb produccions que no sobrepasen els 1,5 quilos per cep. Fermenta en bóta d'Allier de 300l amb criança de 6 mesos. De color groc amb reflexes daurats i grisos, aroma intens que evoluciona en copa, molt complexe: encens, flors, fonoll, atmella amarga, fumats. En boca és sabrós i untuós, acompanyat per una bona acidesa amb un punt salí al final.

El Templari 2008, un “vi vermell” molt interessant tant pel que suposa com a recuperació d’una varietat quasi perduda com és la morenillo i alhora com la reivindicació d’un estil de vi, menys corpulent del que s’esperaria d’un vi negre però sense perdre complexitat.  Està elaborat amb garnatxa negra i morenillo més o menys en igual proporció, fermenta en di`pòsits d'INOX i passa 12 mesos en bòta d'Allier de 300l de tercer any perque la fusta no sobrepassi al vi. A la vista presenta un bonic color vermell amb menys cobertura que un vi negre peró més fosc que un rosat. El nas és especiat, perfumat amb fruita vermella i petals de flor secs. En boca és sedós, amable i fàcil, torna a recordar un rosat corpulent.

Coma d’En Pou 2005, una garnatxa negra també d’una sola finca, la "Coma d'en Pou",situada als estreps de la Serra de Cavalls amb un terreny calcari molt pobre. Aquest ha estat des de sempre el buc insígnia del celler. S'elabora amb Garnatxa negra 40%, Cabernet Sauvignon 30% i Sirah 30% amb 12 mesos de criança. Vi molt cobert amb matitsos caoba, en nas és molt intens amb notes de confitura de tomaquet, prunes, tinta, cirera...i en boca és rodó, equilibrat i amb molta vida per endavant. Un vi que emociona d'una anyada molt seca que va concentrar tots els seus elements.

I per acabar el Dolç de Bàrbara Forés 2008, un vi blanc dolç natural elaborat amb raïms de garnatxa blanca que es deixen sobremadurar a la vinya i que després s'assequen en canyissos per a fer-ne panses que fermenten en bòta de roure. El vi envelleix durant 14 mesos en bótes d'Allier i s'embotella. A partir de l'anyada 2010, els raïms s'assequen penjats un per un com si fossin tomacons perque és més laboriós peró molt més efectiu. El vi presenta un color ambar brillant i net amb notes de poma al forn, cítrics i pell d'aranja al nas. En boca és extremadament equilibrat, tots i els seus 15,5º d'alcohol, aquest no molesta en absolut, ni el vi es fa pesat, sinó que es beu amb facilitat acompanyat dels aromes que ja trobabem al nas. Ideal per acompanyar amb postres amb crema i fruits secs. I també trobo que marida perfectament amb aquesta versió de la Soledad Giménez del tema "Sabado por la tarde"

Master Class de Whiskys amb Bruichladdich

El passat dimarts 15 de març es va realitzar una master class sobre whiskys a la Vinoteca del Rebost. La xerrada va anar a càrrec de la Natalie Haran, Regional Brand Ambassador de Bruichladdich, que va venir expressament d’Escòcia durant aquella setmana per a donar a conèixer els seus whiskys arreu de Catalunya.

Aquest tast  dirigit va ser una oportunitat única per endinsar-se al món del whisky i aprendre de la mà d'autèntics professionals del sector.  A tots els assistents se’ls va iniciar en aquest apassionant mon tot explicant l’origen del destil·lat, com s’elabora, zones de producció,  les maltes,  la turba... i com no, tastant una selecció d’interessants whiskys d’aquesta destil·leria i acabant amb una novetat molt especial.

Bruichladdich és una de les vuit destil·leries que es troben a l’illa d’Islay (es pronuncia “ailà”) a Escòcia. En aquesta illa només hi viuen unes 3.000 persones, així que la proporció entre habitants i elaboradors de whisky deixa ben clara la importància d’aquesta beguda per a Islay. No obstant, Bruichladdich és la única destil·leria 100% escocesa de l’illa ja que les altres formen part de grups comercials estrangers. És així des de l’any 2001 quan quatre amics van decidir comprar-la al grup americà Jim Bean i recuperar les velles tradicions com la d’utilitzar ordi d’origen ecològic, utilitzar aigua d’un manantial de l’illa, no afegir cap tipus d’additiu, no utilitzar noves tecnologies sinó restaurar les antigues maquines i alambins.... tota una filosofia que fan que Bruichladdich no tingui res a veure amb la majoria de destil·leries d’arreu d’Escòcia. I una última característica: no filtren el whisky en fred per a retirar els olis essencials com a la majoria de destil.leries. Per aixó a Bruichladdich tots els whiskys tenen almenys 46º perque per sota d'aquesta graduació, els olis no son solubles i semblarien tèrbols.

Els whiskys tastats van ser: 

- Bruichladdich Organic Multi Vintage- elaborat amb el 100% d’ordi ecològic, amb una edat mitja de 8 anys.Tradicionalment, abans tot l'ordi era d'origen ecològic ja que a l'illa no s'utilitzaven pesticides, aixi que amb aquest whysky volen recuperar aquest estil. Presenta un color daurat pal.lid degut a que no te llargues criances en bota i a Bruichladdich no s'afegeix caramel per a pujar el color. En nas apareixen notes cítriques, pera, mantega, làctics i la vainilla de les botes de bourbon. En boca apareixen les notes salines tipiques de l'illa, iode, i fruites cítriques que ens recordarien a un speyside. La turba és poc present ja que el percentatge de malta secada amb aquest combustible és molt baixa.

Bruichladdich Sherry Classic – acabat de madurar en bótes utilitzades per a fino i Pedro Ximenez a Jérez.
Des dels anys 90 a Escocia sols s'utilitza un 5% d'aquestes bòtes quan abans era d'un 50% per questions de costos, ja que les de bourbon son més econòmiques i abundants. El color d'aquest whisky és més pujat ja que té una criança mitja de 14 anys i a que les bòtes de PX donen coloracions més fosques. En nas és molt complexe, amb notes de vainilla i caramel de la bota de bourbon , més cacao, panses, fruits secs i salins de les de Xerés que van evolucioonant a la copa. En boca és més voluminós i avellutat. Molt sabrós.

.
Bruichladdich 16 anys – envellit totalment en bótes de bourbon. Vital, amb salinitat marina, fruites com poma al forn i cítrics. Forces notes de la fusta com fumats, cereals torrats. Boca molt fresca, sabrosa i moolt llarga.

-Macallan 14 anys Chateau d´Yquem- whisky destil·lat a Macallan però acabat d’afinar a Bruichladdich en botes d’aquest  prestigiós vi francès. Edició limitada de 1550 ampolles. Aromàticament presenta flors, taronja, mels i força cítrics. En boca és avellutat amb moltes notes meloses, pura seda amb gran amplitud.

-Port Charlotte Multi Vintage- Interessant whisky “peated” , o sigui, elaborat amb malta assecada amb turba que li aporta típiques notes fumades. Una novetat que acabava d’arribar el dilluns a la península. Es va crear l'any 2001 quan es va reobrir la destil.leria. Port Charlotte és el nom del poble veí a Bruichladdich i on el futur s'hi destil.larà ja que de moment sols hi madura. És un whisky molt interessant, en nas presenta les notes de turba ben integrada, caramel, cacao...i en boca és llarg, equilibrat i amb un final torrat molt elegant que el diferencia d'altres whiskys "peated" d'Islay que son molt més carregats d'aromes a turba.

A tots els assistents se’ls va obsequiar amb una copa homologada pel tast de whisky per a que puguin seguir aprofundint en aquest apassionant mon.

Natalie Harant

Slainte!!

Tast amb els 10 sentits.- Part I

Els 10 sentits son 10 enòlegs, 10 amics que a partir de la primavera del 2009, van començar a gestar un projecte comú.  La seva inquietud és la de recuperar el patrimoni vitícola del nostre país i reivindicar el paper de l’enòleg creatiu però sense caure en protagonismes egocèntrics. D’aquí que no tenen cap interès especial en donar a conèixer els seus noms, sinó que deixen que siguin els vins i les seves peculiaritats qui esdevingui el veritable centre d’atenció.

Tot el seu ideari el trobareu molt ben explicat en el seu blog: http://www.10sentits.cat/

El passat dilluns 28 de març van venir a la Vinoteca del Rebost per a presentar a l’Associació de Sommeliers de Tarragona els diferents projectes que han dut a terme durant l’any 2009, tant a nivell de grup com a títol personal en els diferents cellers  ens els que treballen. Així doncs, vam tenir tres tasts diferenciats: tast de caves amb llargues criances de Roger Goulart, tast dels escumosos de sumoi de la Cooperativa de Rodonyà i el tast dels vins de varietats recuperades dels grup "10 sentits".

Tast de caves de llarga criança de Roger Goulart
El Pedro Muñoz és l’enòleg responsable de l’elaboració d’aquests caves amb l’intenció de crear un gran producte que vol fer caure el mite de que sols els champagnes francesos tenen prou qualitat per a resistir el pas del temps.

Els caves tastats van ser el cupatge Gran Cuvée de Roger Goulart de les anyades 2005, 2004 i 2003. Tots tres elaborats amb un 30% de chardonnay, un 40% de xarel·lo i la resta amb macabeu i parellada. Els vins base sempre amb una acidesa important (al voltant dels 4,5 g/l d’acidesa total expressada en sulfúric), utilitzant llevats que respecten aquesta acidesa i el més important: conservats a una temperatura que no supera els 14ºC durant tota la criança que s’aconsegueix en les caves excavades a 30 metres sotaterra de Roger Goulart. També a mitja criança es procedeix a un “deplacé” de totes les ampolles, o sigui, a remoure-les per a tornar a posar en suspensió les mares del cava.

L’últim cava es tractava d’un tiratge de l’any 2001 i que per tant portava 115 meos de criança amb més presencia de xarel·lo i menys de chardonnay.

Tots quatre caves van presentar un perfil similar en quant a una frescor molt viva  i una bona integració del carbònic  i  a mida que anàvem tirant endarrere en les collites, els caves començaven a presentar mes notes terciàries i complexitat tant a nivell aromàtic com en boca.

Tast del projecte IOMUS

El Joan Rovira és l’enòleg de la Cooperativa de Rodonyà qui ens va presentar els diferents escumosos que han elaborat per primera vegada amb la varietat sumoll, o sumoi com se la coneix a l’Alt Camp. De fet IOMUS és sumoi escrit al revés. De la interessant labor que porta a terme aquesta cooperativa per la recuperació d’aquesta varietat, ja n’he parlat en alguna altra ocasió: http://www.lavinotecadelrebost.cat/2009/11/la-recuperacio-del-patrimoni.html

Ara s’han atrevit a elaborar tres escumosos diferents amb la sumoi. Fixeu-vos que dic escumosos i no caves ja que aquesta varietat no està admesa de moment pel Consell Regulador de la DO Cava i per tant no es poden considerar caves.  La diferència entre els tres és el sistema d’elaboració:

CRYO- pel tiratge es va utilitzar most de sumoi que es va congelar després de la verema per a que no fermentés enlloc d’afegir  sucre com es fa normalment.

CLÀSSIC- elaborat amb el mètode champenoise clàssic de tots els caves

ANCE- elaborat amb el mètode ancestral que s’utilitza en algunes regions de França on la primera fermentació no te lloc en una part en dipòsits peró lacava dins de l'ampolla que com és un envàs hermetic el gas carbònic que es forma resta dins el líquid. O sigui, que el carbònic  és d’origen endogen com el de tots els caves però sense passar per una segona fermentació.

Tots contenen uns 7-8 g/l de sucre i han tingut una criança de 12 a 15 mesos.

Com a tret comú, tots tres presentaven un bonic color rosat –morat degut  a que la sumoi aguanta les tonalitats morades més que cap altra varietat. L’acidesa era ben present també en tots tres, característica de la varietat. I les notes aromàtiques en més o menys intensitat segons el cava eren de fruita vermella fresca, gominola junt amb les típiques del cava de llevats i làctics.

Tots vam coincidir la varietat podia resistir una criança més llarga que alhora afavoriria la qualitat del cava i li aportaria més complexitat i cremositat.

Pel tercer tast, ja encetaré un nou post pròximament ja que aquest ja comença a ser massa llarg.