Els inicis del celler es remunten al 1986, tot i que la seva història dóna per escriure un llibre. El seu fundador va ser en Josep Mª Raventós, l’hereu de can Codorniu, que per discrepàncies amb la resta del consell directiu, va vendre la seva part. Tot i així, va conservanr les 90 hectaries de vinyes històriques de Sant Sadurní, transmeses de generació en generació des del 1497 i que li pertanyien per dret. Així doncs, va construir el seu celler on es troba la casa pairal i el roure centenari distintiu de la marca, tot just al davant de les caves Codorniu. Per cert, aquest hivern, després de les ventades, el roure s’ha trencat i ara està ajagut però viu! Esperem que no sigui un mal averany.
El roure de can Codorniu abans i després
Raventós Blanc, és un dels pocs cellers del Penedés que elabora caves amb personalitat pròpia. Totes les vinyes són de propietat i segueixen un tipus de viticultura sostenible i seguint d’aprop l’evolució del raïm. La filosofia del celler és elaborar caves amb acideses elevades i volum, i certament, aquesta és la empremta que troben en cada ampolla. En tots els seus caves els hi agrada especificar l’anyada, ja que a diferència d’altres cases, aquí si que trobem les característiques de cada any i en canvi no els hi agrada posar si un cava és brut o brut nature ja que segons ells, cada cava porta el sucre que necessita i per tant això no pot ser un distintiu de qualitat.
El tast va començar amb el vi acabat de fermentar que serà la base del Manel Raventós 2009. És un xarel•lo, 60%, amb una part de parellada, 40%, del qual vam poder apreciar tot el seu potencial.
Vam seguir amb la última novetat de la casa el Raventós i Blanc de nit 07, un cava elaborat amb Macabeu, xarel•lo, parellada i un 10% de Monastrell!. Amb aquest cupatge tan atípic, elaboren un rosat diferent que ens pot recordar pel color als champagnes rosats i en boca en canvi és fresc i equilibrat, sense caure en la vinositat que presenten altres caves rosats.
El següent va ser L’Hereu reserva brut 2007, elaborat amb Macabeu, xarel•lo i parellada i 18 mesos de criança. Un cava fresc i àgil, adequat per a qualsevol moment.
Gran reserva de la finca 2005 , amb macabeu, xarel•lo, parellada i un petit percentatge de pinot noir i chardonnay, té una criança de quatre anys. Tot i ser un cava que sorprèn per la seva frescor, evoluciona positivament a mida que puja de temperatura i s’oxigena. És un cava per acompanyar àpats consistents.
Per a continuar vam tastar dues anyades consecutives d’Elisabet Raventós la 2003 i la 2004 que acaba de sortir al mercat. La seva composició és de 60% Xarel•lo, 30% Chardonnay i 10% Monastrell amb una criança de 54 mesos. L’Elisabet s’està convertint en un cava de culte per a molts. La primera vegada que Raventos i Blanc va embotellar aquest cava va ser a l’anyada 1999, i la darrera a sortir al mercat la 2004. No obstant això, moltes d’elles són gairebé impossibles d’aconseguir fins i tot en celler.
Elisabet Raventós Brut 2003 Intens i complexe: torrats, notes de criança, anisats, pastisseria, praliné. Sec, saborós, cremós, amb volum, carbònic ben integrat i final persistent amb notes d’aranja i fruits secs (avellana). En una cata a cegues es podria confondre amb un bon champagne.
Elisabet Raventós Brut 2004 De nas molt més subtil i delicat que el 2003, amb notes d’herba tallada sobre un fons de criança. No sabem si els trets tan diferents son a causa de l’anyada o perquè és aviat i encara no ha desenvolupat tot el seu potencial. En boca, presenta les mateixes característiques que el 2003.
Finalment vam tastar el cava d’alta gamma de la casa el Manuel Raventós Gran Reserva Personal Brut Nature 2001 a partir d’aquesta anyada amb una selecció de dues vinyes i una combinació de xarel•lo i parellada que s’ha criat durant més de sis anys amb les seves mares. 7.958 ampolles. Complex i fi, fruits secs, poma rostida, fruita gebrada, aldehids, caramel de mel i anís. Sec, amb volum, ampli, carbònic fi, madur, expressiu, amb persistent retronasal, notes de criança i fi amargor. Elegant.
Una vetllada excepcional gràcies a les bones explicacions del Joan Martí.
