dimecres, de novembre 28, 2012

Champagnes vs caves

Sergi Montalà, Angel i Antón Gomez, Anna Casabona, Toni Bru, Jordi , Diego Arasa , Marc i Enric Aguiló, Emili Mayo, Xavier Fortuny, Jordi Raventós, Tomàs Cuadrado, Xavier Gramona.
El dimarts 27 de novembre al Restaurant Pa Torrat a Castellvell, l'Associació de Sommeliers de Tarragona va organitzar amb Caves Gramona un tast a cegues de caves i champagnes.

El Xavier Gramona va ser l'encarregat de conduir el tast mentres ens il.lustrava amb tot d'històries al voltant de les caves Gramona  i del sector.

Anècdotes com quan va descobrir que l'escriptor Vazquez Montalban parlava de les bondats del cava III lustros de Gramona en una de les seves obres o com gràcies a l'especialista en sols, Claude Bourguignon, van entendre la importància de conrear les seves vinyes d'una manera més respectuosa amb la vida microbiològica del subsol. De fet, totes les vinyes que utilitzen ,tan les pròpies com les d'altres viticultors a qui compren el raïm, estan certificades com ecològiques i observen la majoria dels principis de la biodinàmica. 


El tast es va dividir en dues tandes de quatre vins cadascuna segons el seu temps de criança.

En la primera es van tastar a cegues (etiqueta amagada):

1.- MUMM
2.- GRAMONA ARGENT 2008 
3.-MOET CHANDON
4.- GRAMONA IMPERIAL

L'escumós que més va agradar va ser l'Argent tan a nivell de textura en boca com aromaticament. L'Imperial va destacar per la seva finura i el Moet va interessar més a nivell de nas que en boca.

En la segona, eren escumosos amb almenys 10 anys de criança:

5.- DOM PERIGNON 2002
6.- CELLER BATLLE 2001
7.- GRAN DAME 98
8.- CELLER BATLLE 2000

Aqui hi van haver les sorpreses més grans. El Dom Perignon va ser el més decepcionant (potser per l'anyada?),  la Gran Dame tot i estar algo evolucionada va agradar per la seva intensitat i els que van destacar van ser els dos Celler Batlle, principalment el 2000 per la seva complexitat i frescor. L'Emili va fer un comentari molt ben trobat comparant el misteri del Celler Batlle amb les obres de Vazquez Montalban, escriptor que com ja hem dit era un fan dels caves Gramona.

A primer cop d'ull sembla que els caves van guanyar el combat tan a nivell organolèptic com de preus (en tots els casos estariem parlant que els caves estan a meitat de preu), però seria una mica precipitat dir que els caves son millors que els champagnes per diversos motius:

1.- Son dos productes molt diferents i amb personalitat pròpia.

2 - Caves Gramona és tracta d'un celler d'alta gamma i petita producció mentre que els champagnes comparats son de cellers també d'alta gamma però de grans volums. 


N'haurem de fer una altre :-)