Els Priorats de la crisi

Estem vivint temps difícils, i naturalment, el sector del vi no se n’escapa. Per adaptar-se a la nova situació econòmica, la majoria de cellers ha buscat diferents estratègies per acostar-se al consumidor. Per exemple a la DOQ Priorat, aquesta última collita, han sortit al mercat una nova gama de vins més assequibles per a la butxaca que vindrien a ser els germans petits dels vins insígnia de cada celler.

El passat dilluns 30 de novembre, l’Associació de Sumillers de Tarragona vam realitzar un tast a cegues d’alguns d’aquests Priorats “anti-crisi”. Vins que a les tendes estarien per sota dels 15€. La cata es va fer a Falset, al restaurant regentat pel Toni Bru “Celler de l’Aspic”. Trenta-dos tastadors, entre sumillers i enòlegs, vam tastar setze ampolles tapades per a poder apreciar sense prejudicis les seves qualitats.

Els vins més valorats van estar:

1.- AKYLES 2007 - Viñedos de Ithaca (Gratallops)

2.- GR-174 2007 - Casa Gran de Siurana, grup Perelada (Bellmunt)

3.- Scala Dei 2008 - Scala Dei, Codorniu

4.- Els Pics 2007 – Bodegas Mas Alta (Vilella Alta)

La resta de vins evaluats van ser:

Salmós 2007 -Bodegas Torres (el Lloar)

Badaceli 2005 - Bodega Cal Grau, grup Osborne (el Lloar)

Petit Perinet 2006 - Mas Perinet (la Morera de Montsant)

Les Serres del Priorat 2008 -Clos Figueras (Gratallops)

Les Crestes 2007 -Celler Mas Doix (Poboleda)

Camins del Priorat 2008 - Álvaro Palacios (Gratallops)

Gratallops 2008 - Pastrana (Gratallops)

Nita 2007  - Meritxell Pallejà (Gratallops)

Cecilio 2007 - Celler Cecilio (Gratallops)

RIU 2007 - Trio Infernal (Torroja)

Ònix Fusió 2007 - Cooperativa de Gratallops

Atiqete 2007 Vi biodinàmic, de la D.O. Conca de Barberà.(era un vi trampa)

La impressió general de les ampolles va ser força positiva. La majoria eren vins molt ben elaborats, més fàcils de beure que els seus germans grans ja que no tenen l’estructura que caracteritza als Priorats. Estructura que d'altra banda alguns cops els fa massa durs (massa "parkers" diria jo). En contrapartida, exceptuant l'Akyles, cap presentava la mineralitat i la complexitat que es busca en un Priorat. Algún fins i tot, es va comentar que es podia confondre amb un Penedés.