Raventós Blanc, és un dels pocs cellers del Penedès que elabora caves amb personalitat pròpia. Totes les vinyes són de propietat i segueixen un tipus de viticultura sostenible. La filosofia del celler és elaborar caves amb acideses elevades i volum, i certament, aquesta és la empremta que troben en cada ampolla. Els hi agrada especificar l’anyada en tots els seus caves, ja que a diferència d’altres cases, en aquesta si que trobem les característiques que imposa l’any en cada ampolla.
L’Elisabet Raventós és un del caves del celler més apreciats des de que va ser embotellat per primera vegada el 1999. Tot i que no és el “cuvee prestige” de la casa, ja que això ho seria el Manuel Raventós Gran reserva personal, L’Elisabet s’ha convertit en un cava de culte per la seva qualitat excepcional i perquè es difícil de trobar-ne ampolles al mercat.
ELISABET RAVENTÓS 2.003
Zona: Sant Sadurní, DO Cava
Varietats: 60% Xarel • lo • lo, 30% Chardonnay i 10% Monastrell
Tipus de vi: Cava Gran Reserva amb 54 mesos de criança.
Nota de Tast Intens i complexe: torrats, notes de criança, anisats, pastisseria, praliné. Sec, saborós, cremós, amb volum, carbònic ben integrat i final persistent amb notes d’aranja i fruits secs (avellana). En una cata a cegues es podria confondre amb un bon champagne.
Aquest novembre acaba de sortir al mercat l’Elisabet Raventós 2004. Amb la seva predecessora comparteix cupatge i estil d’elaboració. No obstant, en tast, és molt diferent. Molt més subtil i delicat que el 2003, amb notes més fresques i menys axampanyades. No sabem si els trets tan diferents son a causa de l’anyada o perquè és aviat i encara no ha desenvolupat tot el seu potencial d’envelliment. Dos cares d’una mateixa moneda, que poden satisfer diferents consumidors de vins escumosos sense haver de fer patir la butxaca.
Aquest novembre acaba de sortir al mercat l’Elisabet Raventós 2004. Amb la seva predecessora comparteix cupatge i estil d’elaboració. No obstant, en tast, és molt diferent. Molt més subtil i delicat que el 2003, amb notes més fresques i menys axampanyades. No sabem si els trets tan diferents son a causa de l’anyada o perquè és aviat i encara no ha desenvolupat tot el seu potencial d’envelliment. Dos cares d’una mateixa moneda, que poden satisfer diferents consumidors de vins escumosos sense haver de fer patir la butxaca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada