dimarts, d’agost 24, 2010

La Fassina

Alambic
L’Alt Camp era una comarca amb una antiga tradició licorera i famosa pels seus anisats. Per desgràcia amb el temps es van anar tancant totes les destil·leries i es va estar a punt de perdre aquest patrimoni fins que l’any 1992 a  Figuerola del Camp, l’Eliseu Vilà va fundar una licorera amb el seu nom Licors Eliseu Vilà i amb la marca registrada ELVI.

En el seu inici va sortir al mercat amb una ginebra i principalment amb els diferents licors de fruites “xupitos” que en aquella època estaven tan de moda però elaborats de forma natural i buscant la qualitat de la matèria prima i del producte. De fet, fruit d’aquesta manera de treballar, el D.R.A.P. de la Generalitat de Catalunya els va concedir pel seu Licor d’Avellana la Denominació Comarcal de Productes  Alimentaris, distinció que s’atorga a productes típics de una comarca que s’elaboren de forma natural i tradicional.

Empesos pel seu esperit emprenedor, l’any 2001 va recuperar una formula vallenca de l’Anís del Pagès, i el 2004  una formula d’ Ulldecona de Licor de Café. Finalment a partir del  2007 van incorporar una nova marca LA FASSINA amb un destil·lat de brisa del raïm “orujo” i amb un licor d’herbes. Una “Fassina” és un nom tradicional en català per a una destil·leria que s’escau perfectament amb la filosofia de Licors Eliseu Vilà.

Celler: Licors Eliseu Vilà, SL
Zona: Figuerola del Camp.
Tipus de licor: licor d’herbes de 30º
Elaboració: maceració de les herbes en alcohol amb posterior  destil.lació i afegit de sucre.
Ingredients: Aigua desionitzada, destil·lat alcohòlic d’herbes (menta, te de roca, te negre, camamilla, maria Lluïsa, matafaluga, flor de taronger, regalèssia, taronja, …) i sucre                       
Nota de tast: de color groc daurat en nas predominen les notes anisades sobre un fons més complexe donat per la maceració de les diferents herbes en l’alcohol. De fet per a les pròximes destil·lacions te previst de posar-hi menys matafaluga per a que tinguin més pes les altres herbes. En boca té una entrada molt agradable, aromàtica i moderadament dolça. És un licor per a beure ben fred com a digestiu després de les menjades sol o acompanyat de cafè.
                                               

divendres, d’agost 13, 2010

VINS "CORRECTES"

Joan Asens

La paraula “Orto” té dos accepcions, una d’astrològica que és la sortida del sol o d’un altre astre per l’horitzó i l’altre com a prefix del grec orthós que significa “recte” o “correcte”. Amb aquesta filosofia des del juliol del 2008 el Joan Asens, Josep Mª Jové i els germans Jordi i Josep Mª Beltran es van associar per crear ORTO VINS, una empresa que utilitza les instal·lacions de la cooperativa del Molar per a vinificar els raïms de les seves vinyes situades al Masroig. El Joan Asens, l’enòleg, és un personatge ja ben conegut en l’àmbit vitícola per la seva llarga trajectòria i perquè fins la passada verema va estar l’enòleg d’Alvaro Palacios a la DOQ Priorat.

El terme del Masroig és ple d’ondulacions i desnivells que esquitxen tot el territori amb una munió de valls que els primers pagesos van començar a treballar i els hi van donar el nom de Comes. En aquestes finques es troba una gran complexitat en un petit espai, hi ha sempre una part més obaga i una altra més solana, els fons són generalment més fèrtils  i les parts a prop de la carena més dures. Els components d’Orto Vins tenen en propietat 12 finques diferents a partir de les quals elaboren el seu vi més conegut “ORTO” i el més seleccionat “LES COMES D’ORTO”. Però a més, cada família compta amb unes vinyes força peculiars que també volen mostrar-nos fent el que anomenen la col·lecció de "Les Singularitats d’Orto" on identifiquen cada propietari amb la seva finca. Per la collita 2008 són: Les Pujoles (ull de llebre del Jordi Beltran), Palell (Garnatxa negra peluda del Josep Mª Beltran) i Les Tallades de cal Nicolau (Picapoll negre pre-fil.loxèric del Joan Asens).

El tipus de viticultura que practiquen es de tipus tradicional amb orientació orgànica. Son fidels seguidors  del calendari lunar que orienta a l’agricultor dels millors i pitjors dies de l’any per plantar, recollir, abonar,empeltar i fins i tot per a degustar els vins. 

LES COMES D’ORTO 09
Celler: Orto Vins
Zona: El Masroig. DO Montsant.
Finques: Coma , Coma Roquera, Coma Gigolà. Sol calcari amb predomini d’argiles i graves.
Varietats: 50 % garnatxa,  45% carinyena i  5 % ull de llebre de ceps de 35 a 70 anys.
Tipus de vi: vi negre criança amb 12 mesos de roure francès.
Producció: 1.486 ampolles
Nota de tast vi negre ben cobert. En nas li trobem bona expressió mineral i d’herbes de muntanya amb un punt cítric sobre un fons de fruita negra i de torrefactes. En boca és equilibrat i sedós, tot i que està per a beure, el seu consum serà bó en els propers 10 anys.           

dimecres, d’agost 04, 2010

XVI Concurs de vins i caves de la Firagost

ampolles tastades

Ja hem passat una altra edició del Concurs de Vins i Caves de la Firagost, la setzena!
Com en les últimes edicions, s’ha dut a terme a les instal·lacions de l’Hotel Class de Valls el dilluns previ a la fira. En aquest concurs hi poden participar tots els cellers que exposen a la Firagost, d’aquesta manera ens podem trobar amb vins de les Denominacions d’Origen Tarragona, Conca de Barberà, Penedès, Terra Alta, Montsant i algun Priorat. Una varietat força gran en comparació a altres concursos d’aquest estil.
Sala de tast i vins tastats

Aquest any, en total hi participaven una vintena de cellers amb gairebé vuitanta vins i caves repartits en les set diferents categories. Molta feina a classificar i embolicar ampolles amb alumini ja que el tast es fa a cegues per a que els tastadors puguin puntuar sense prejudicis.

Tastadors

Els tastadors d’aquest any han estat:

Roser Amorós - Enòloga
Toni Coca - Enòleg
Antonio Henares - Enòleg i sumiller
Martí Magriñà - Enòleg
Emili Mayo - Sumiller  i cellerista del  Priorat
Tere Salat - Enòloga
Cèsar Torrijos – Enòleg
Sandra Rico – Enòloga i tècnica de l’INCAVI
Gerard Llauradó – Enòleg
Joan Nebot – Periodista vitícola (VADEVI.CAT  i Avui)
Xavi Nolla – Sumiller i promotor de “Cultura de vi.com”
Judit Molons- Enòloga
Keko Forné – Enòleg i sumiller
Daniel Morell - Sumiller

Joan Rovira i Cèsar Torrijos a la xerrada

Com a novetat d'aquesta edició, entre el tast i l'entrega del veredicte, es va realitzar una xerrada a càrrec de l'agrupació d'enòlegs "10 SENTITS" sobre la recuperació del patrimoni vitivinícola que estan portan a terme des de la passada verema.

dimarts, d’agost 03, 2010

Resultats del Concurs de vins i caves de la Firagost 2010

Ahir es va celebrar el XVI concurs de vins i caves de la Firagost a les instal.lacions de l'Hotel Class de Valls. S'hi van presentar una vintena de cellers de les nostres comarques, que exposen aquests dies a la fira, amb uns vuitanta  vins repartits en les diverses categories.


Els guanyadors van ser els següents:

BLANCS JOVES

1.- ADERNATS SEDUCCIÓ 09 - Vinícola SC St Isidre de Nulles SCCL

2.- OR BLANC 09 - Cooperativa Agrícola de Valls

3.- SINE - EL VI A PUNT


BLANCS CRIANÇA

1.- ADERNATS Blanc Fermentat en Barrica - Vinícola SC St Isidre de Nulles SCCL

2.-  PORTELL Blanc de bota - Vinícola de Sarral  SC, SCCL

3.- MAS VICENS Chardonnay - Mas Vicens SCP


ROSATS

1.- MIGJORN ROSAT 09 - Agrícola  SC de Rodonyà SSL

2.- ADERNATS ROSAT 09 - Vinícola SC St Isidre de Nulles SCCL

3.- ROSAT TREPAT 09 - Vinícola Sarral i Secció de Crèdit SCCL


NEGRES JOVES

1.- IPSIS Merlot 2009 - Vins Padró SL

2.- SYH Syrah09 - Vinya Janine

3.- MAS VICENÇ JOVE 09- Mas Vicenç SCP



NEGRES DE CRIANÇA

1.- MAS VICENS Negre 2008 - Mas Vicens SCP

2.- CLOT DE LES ERES - Virol SCP

3.- IPSIS Criança 2005 - Vins Padró SL


GENEROSOS

1.- MAS VICENÇ DOLÇ - Celler Mas Vicenç

2.- MOSCATELL DONZELL-DONZELL- Vins Padró SL

3.- MOSCATELL - Celler cooperatiu de Vila-rodona


CAVES

1.-VIVES AMBRÓS  SALVATGE 04 - Vives Ambrós SL

2.- VIVES AMBRÓS Brut 07 - Vives Ambrós SL

3.- PORTELL Brut - Vinícola Sarral i Secció de Crèdit SCCL

divendres, de juliol 30, 2010

Tast de vins de l'Alguer

TAST DE VINS DE L’ALGUER
L'Alguer  és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya, al nord-oest de l'illa. Dels vins de la zona cal destacar la seva qualitat i la seva autenticitat, que és el resultat de l’arrelament dels productors al país, a les varietats autòctones (mònica, cannonau, trobat, cannulari i vermentino) i a la tradició vinícola. De fet, recentment, els autors de la "Guia de Vins de Catalunya", la Silvia Naranjo i el Jordi Alcover, han editat la "Guia de Vins de l'Alguer" on han valorat a cegues tots els vins elaborats a partir d'aquestes varietats tradicionals de la zona. 


El passat dijous 29 de juliol, aprofitant el viatge del Jordi Castells amb els autors de la guia i altres personatges del mon del vi català, el  Rebost-Vinoteca  va organitzar un tast de vins de l'Alguer. Vins molt interessants perque s'elaboren a partir de varietats originaries de Catalunya i que ara s'han perdut, i també perque son vins difícils de trobar si no es porten directament de l'illa.

El tast el van dirigir el Jordi Alcover i la Silvia i els vins els va portat el Jordi Castells de l'última escapada a Sardenya.


Els vins estaven elaborats amb les següents varietats:

Vermentino (malvasia de la Provença) ja no se’n trova a Catalunya i es troba a l'illa des de finals del segle XIX on va arrivar des de la península via Còrsega. És un raïm de costa que dona el millor quan es cultiva vora el mar.

Torbato (trobat o malvasia del Roselló) hi ha uns pocs ceps de trobat negre al Pallars tot i que el de l'Alguer és blanc i dona vins molt aptes per l''envelliment.

Mónica aquí s’ha perdut. Elseu cultiu es remunta al segle XI quan el van introduïr els monjos. Prefereis climes càlids amb terrenys calcaris i profunds però poc fèrtils.

Cagnulari (bobal), antigament aquesta varietat es cultivava per tot el territori, però ara només es conserva al País Valencià. És una vinya molt exigent, dificil de conrear que ha trobat el seu hàbitat en els s`ls luvials, solts i propers al mar.

Cannonau ( garnatxa) el nom ve de “canonazo” que era com es coneixia a la garnatxa per la zona de Sevilla, on precisament  ara ja no se’n trova. És el raïm negre més cultivat a Sardenya i el seu origen es remonta al segle XII durant el període de la dominació catalana. És una vinya que s'adapta molt bé i que s'expressa millor en zones muntanyoses de grava o sòls costaners ben exposats i ventilats.

Aquestes varietats de vinya havien existit a Catalunya abans de la fil·loxera i es van perdre quasi totalment. Per això, tastar vins de l'Alguer -més enllà de l'interès vinícola-, pot suposar  un estímul de curiositat cultural.
La Silvia i el Jordi durant l'exposició
assistents al tast
Els vins tastats eren  dels dos cellers més importants de l'Alguer. L’empresa privada Tenuta Sella&Mosca i la cooperativa de viticultors  Cantina Santa Maria La Palma.

Cantina Santa Maria La Palma
DOC Vermentino di Sardegna
Vermentino 100% jove
Aquest és un dels vins  blancs més venuts a Italia. És color groc pàl.lid amb restes de gas carbònic, floral i agradable en nas i fresc i sec en boca. Un vi fàcil per a consumir amb quotidianeitat.




Tenuta Sella&Mosca
Cala Reale 09
DOC Vermentino di Sardegna
Vermentino 100% jove
Com l’anterior vermentino, de color groc pàl.lid però molt més complexe amb notes de pinya en almibar, codony, pera, flor blanca i torrats i en boca és glicèric, fresc i molt sabrós i aromàtic. Un bon exemple de vermentino ben elaborat.


Tenuta Sella&Mosca
Terre Bianche Cuvee 161 09
DOC Alghero
100% Torbato amb un 10% del vi criat en bòta de segòn any
Vi força original, de color groc daurat, en nas predominen clarament  les notes de la fusta i els fumats típics de la varietat, en boca és voluminós, ben estructurat i fresc, amb un equilibri molt interessant i final de boca personal.



Cantina Santa Maria La Palma
DOC Monica di Sardegna
100% Monica
Tot i que l’anyada 2009 ha d’estar millor, és un vi que cal tenir en compte. De color vermell teula i molt poc cobert, ens retorna a aquells “vins vermells”  que es consumien antigament i que es van perdre per deixar pas als rosats i als negres concentrats als que estem acostumats avui en dia. Aquesta varietat, com seria el cas de la trepat o la pinot noir, no dona més color però a canvi presenta altres característiques atractives com aromes força originals i intenses d’especies, regalessia, samsa d’oliva i  maduixes. En boca és golós, sedós i amb poca estructura, recorda un rosat amb molta extracció.

Cantina Santa Maria La Palma
DOC Alghero
Cagnulari 100% fermentat en INOX
Sorprenent! Per no tenir criança en bòta i ser del 2007 està molt viu i intens. En nas apareixen moltes notes mentolades i bàlsamiques que ens hans explicat que podrien ser degudes als eucaliptus que tenen plantats entre les vinyes per aturar la força del vent. En boca és molt rodó i aromàtic, apareixen notes de fruites negres, figa, balsàmics i fins i tot notes de tinta.



Tenuta Sella&Mosca
Riserva 06
DOC Cannonau di Sardegna
100% cannonau
Aquest vi ha sortit evolucionat, en boca encara aguanta peró a nivell aromàtic surt l’oxidació. Haurem de tastar una anyada més recent per poder apreciar-lo.



Cantina Santa Maria La Palma
DOC Cannonau di Sardegna
100% cannonau
Tot i ser més vell que l’anterior, aquest està en el seu moment. Tot i estar molt lluny de les garnatxes a les que estem acostumats a Catalunya ja que s’assembla més a un Rioja classic per les aromes balsàmiques sobre un fons de fruitetes amb una boca molt afinada.



Cantina Santa Maria La Palma
Soffio di Sole 06
DOC Alghero
100% vermentino, Passito (vi dolç)
Elaborat amb raïms de vermentino que es deixen assecar lentament al sol fins tornar-se panses, d’aquí el seu nom. La fermentació s’atura amb alcohol i d’aquesta manera conserva part dels sucres del raïm. Finalment es sotmet a un envelliment prolongat en bótes de roure.
De color groc daurat presenta aromes de fruita passificada i mel, en boca trobem un bon equilibri entre frescor i melositat. 


Realment va estar un tast inspirador. Si a l'Alguer es poden fer vins tan interessants a partir de varietats que ja estaven adaptades al nostre territori, potser valdria la pena de recuperar-les, ja que amb els avenços que s'han fet tan a nivell vitícola com enològic de segur que podriem obtenir productes amb qualitat i personalitat.