dimarts, de desembre 07, 2010

TALLER DE GINTÒNICS

El passat divendres a la Vinoteca del Rebost es va fer un taller-tast de gintònics amb la col·laboració de la distribuïdora vallenca Vidiví. La classe va anar a càrrec dels sommeliers Xavi Nolla, responsable de la web “Cultura de vi” i de l’ Anna Casabona, propietària de l’establiment. Aquest és el combinat de moda peró sabem que és la ginebra, com s'elabora , perque n'hi ha tantes i tan diferents. I amb les toniques? Quina és la combinació perfecta, que són els botànics, quina es la millor copa....tantes preguntes com respostes es van trobar en aquest  taller-master class.


El gintònic és el combinat de moda però compta amb una llarga història.  La ginebra, bàsicament, és un destil·lat de cereals que es macera amb ginebrons i que va ser desenvolupat per un metge holandès com a remei per les afeccions renals. Aquesta Geneve se la van emportar els anglesos cap a la seva pàtria amb el nom de Gin on també va aconseguir una gran popularitat entre la població. Actualment, de ginebres, se n’elaboren a tot el món, la majoria amb l’estil London Dry Gin i es diferencien per l’aigua utilitzada, la beguda destil·lada, el nombre de destil·lacions i pels diversos botànics, herbes, especies i altres, que s’utilitzen per aromatitzar a més a més dels ginebrons.


I si l’origen de la ginebra era medicinal, el del gintònic també. Quan l’imperi britànic s’estenia per la India, la malària era un problema greu entre les tropes de manera que el Johann Jacob Schweppe va crear una beguda carbonatada, ensucrada i aromatitzada amb llimona amb una pastilla de quinina dissolta en cada ampolla per a combatre la malaltia.  Com que aquesta beguda era molt amarga, els soldats la barrejaven amb ginebra Bombay destil·lada en aquesta ciutat india.  I Així va néixer el gintònic.


Existeix una recepta a partir  de la qual es poden fer totes les diferents preparacions: en una copa gran tipus baló, mai en un got de tub, hi posem uns  8 glaçons de gel massís de bona qualitat per a que no es desfacin massa ràpid, dos trossos de pell de llimona, de la qual se n’extreuen amb dues pinces les fines gotes aromàtiques dins de la copa. Això és el twist.  Seguidament s’afegeixen 2/10 parts de ginebra a 15-18 graus, mullant tot el gel, i  8/10 parts de tònica, una ampolleta sencera. Es mescla suaument amb una cullera per a barrejar els ingredients sense perdre gas carbònic i es pot rematar amb un segon  twist i fregant els cantells de la copa amb la pell de llimona.




Per la preparació del gintònic hi ha moltes modes equivocades, ja he comentat que mai s’ha d’utilitzar un got de tub  perque no permet una bona mescla dels ingredients ni una bona aromatització amb els botànics. Una altra és la de foradar el tap corona de la tònica perquè perdi el gas quan és el carbònic qui dona la textura a la beguda i alhora potencia els aromes. Un altre, es utilitzar glaçons fets amb tònica quan només aconseguim neutralitzar un altre cop el carbònic. Hi ha altres modes, més fetitxistes que altra cosa com la de portar aigua d’un iceberg…Es molt fàcil desequilibrar un gintònic  amb l’aigua si els glaçons son tous o per la llimona si s’afegeix suc, això mai, o si s’abusa d’afegir ingredients.


El Xavi refredant la copa
El gintònic no es un còctel sinó un long-drink. Perque un còctel ha de portar almenys 3 ingredients i un màxim de cinc i el gintònic només en porta dos, la  tònica i la ginebra ja que les essències i botànics no compten. No s’han de carregar de ginebra, pensant que fem un favor, ja que desequilibrem la mescla i s’han de servir ben frescos. Es interessant passar un glaçons per la copa per a refredar-la abans de començar la preparació del gintònic.


Durant el taller es van tastar diferents tòniques: scweppes, fever tree i boylan i diferents ginebres: Larios, nº209, London Gin, G’Vine i Gin Mare per separat per a poder apreciar les característiques de cadascuna. En acabat, es van preparar diferents combinacions per descobrir les més adequades Així com amb quins elements s’aromatitza millor: llimona, llima, aranja, ginebrons i cúrcuma.

2 comentaris:

Josep Maria ha dit...

El ditxos got de tub, ara hi posen la cervesa i acabaran posant el carajillo o cigaló o digemli com vulguem, Hi mira que es dolent inclús per rentar lo.
La pagina interessant, molt bé.

EL REBOST-VINOTECA ha dit...

jejeje quina raó que tens!
Gràcies pels teus elogis.