dimarts, de desembre 29, 2009

Una altra manera d'entendre la vinya

En el municipi d’Aiguamúrcia, a 450 m sobre el nivell de mar, ens trobem Mas Regany, una finca de 15 ha dedicades al cultiu ecològic de vinya i olivera. Darrera d’aquest projecte ens trobem al Jesús Baixas i a l’Emma Lehnberg que empesos per la seva manera d’entendre la vida s’hi van instal•lar ara fa 30 anys.
Les seves premisses són el respecte absolut per la natura i l’entorn. Per això van escollir aquest dos cultius històrics tan ben adaptats al clima mediterrani. No apliquen productes químics nocius ni fan una explotació intensiva del terreny com es fa en altres cultius més lligats a la industria agroalimentària actual.

A diferència d’altres viticultors, van decidir elaborar most enlloc de vi perquè aquest és un producte d’origen ecològic gairebé inexistent en el mercat. A més, per a satisfer la creixent preocupació de la societat per la salut, el most és un aliment que aporta equilibri energètic i gran part dels microelements necessaris per l’organisme. És fàcilment assimilable, de fet, fins i tots en poden prendre el nadons com a complement de la llet materna. També té un efecte revitalitzant i desintoxicant. Hem de pensar que les begudes energètiques que s’han posat de moda avui en dia, han pres de model la relació fructosa-glucosa natural del most. Tanmateix, no podem oblidar que el most negre és la principal font de polifenols, substàncies altament antioxidants i que per tant allarguen la vida de les nostres cèl•lules i tenen efectes anti-cancerigènes.



MOST BAIXAS LEHNBERG

Celler: Baixas Lehnberg

Zona: Mas Regany; Les Ordes (Aiguamúrcia)

Varietats: macabeu i parellada - blanc

                 ull de llebre, Syrah i Alicante Bouschet - negre

Tipus: most ecològic sense conservants ni additius

dimecres, de desembre 23, 2009

El NOu de + de 500

Aquests dies està a punt de sortir la nova anyada d’un vi peculiar: el Nou de + de 500. Cada cop son mes freqüents els projectes de viticultors que defensen les particularitats del territori juntament amb el seguiment de pràctiques vitícoles més respectuoses amb l’entorn.
Des de l’any passat, al Pla de Manlleu, es va crear una associació que empara els viticultors de totes aquelles terres que es trobin situades per sobre dels 500 metres d’alçada respecte el nivell del mar, i, en principi, que pertanyin a Aiguamúrcia i als municipis col•lindants. Actualment, las finques dels agrupats són al Pla de Manlleu, Querol i la Joncosa del Montmell.

En aquesta zona es cultiva una parellada, també anomenada montonega, de gran qualitat, molt diferent a les parellades de les planes fèrtils. Aquesta és una varietat que necessita altitud i frescor per a assolir tot el seu potencial: fragància i delicadesa. Tot i així, no és un raïm que doni un grau alcohòlic elevat si es vol conservar l’acidesa. Per això, el vi elaborat per aquesta associació no passa dels 9,5 º d’alcohol. Territorialment, els hi tocaria entrar dins de la DO Penedès, però com que no arriben als 11º que exigeix el consell regulador, no poden etiquetar el vi com a vi amb Denominació d’Origen, així que sense cap complexe han sortit al mercat com a vi de taula.
EL NOU DE +DE 500
Celler: Masia can Mayol
Zona: Pla de Manlleu, sense DO
Varietats: 100% Parellada montonega
Tipus de vi: blanc jove
Nota de tast: groc pàl•lid i lluent. Nas floral i de fruita blanca fresca, poma i ametlla verda, deixos d’herba humida i un final lleument anisat, de fonoll. En boca és molt fresc i lleuger. És un vi d’entrada fàcil degut al seu baix grau alcohòlic, on el raïm s’expressa amb força.

dimarts, de desembre 15, 2009

Cava vs Champagne

Quin és millor, el cava o el champagne? Aquesta és una pregunta difícil de contestar. Tots dos son vins escumosos elaborats segons el sistema tradicional o “champenoise”. O sigui, que el gas carbònic s’ha originat naturalment amb una segona fermentació dins de l’ampolla. Però aquest podria ser l’únic punt de coincidència ja que els separen molts altres aspectes com el lloc de producció, les varietats de raïm , … i com no, el preu.

El champagne es produeix a la zona de Reims al nord de París, per tant, gaudeix d’un clima septentrional que li confereix una alta acidesa i marcades diferències d’una anyada per una altra. Per aconseguir que els champagnes mantinguin la mateixa línia cada any, s'han de barrejar vins de diferents collites. Exceptuant els “millesimes” que son els champagnes seleccionats d’una sola anyada. En canvi, el cava s’elabora bàsicament a Catalunya, de clima mediterrani més constant que permet que cada any les característiques dels vins siguin similars.  Per entendre’ns, tots els caves serien “millesimes”, amb el vi base de la mateixa collita.

Una altra diferencia important son les principals varietats. Pel cava son el triplet macabeu, xarel•lo i, parellada mentre que pel champagne son chardonnay, pinot noir i pinot meunier. Aquestes últimes són molt més estructurades que les del cava. De fet, els pinots son raïms negres. A trets generals, els champagnes tenen més cos, mes longevitat i poden arribar a una complexitat que la majoria de caves no acostumen a assolir, a no ser que tinguin una llarga criança al celler.

Tot i així, a igualtat de preu, sens dubte, el cava sempre és millor. Pel que paguem per un champagne “normalet” podem comprar un cava d’alta gamma, i en un tast a cegues, aquests caves no tenen res a desmerèixer amb els escumosos francesos. Per tant, hauríem de tenir clar que part del prestigi que tenen els champagnes es degut a les bones campanyes de marketing dels nostres veïns.

Un dels millors caves catalans, al meu parer, és el Celler Batlle de Gramona, elaborat a partir d’una selecció de seleccions, de les seves grans reserves i només en les millors anyades.

CELLER BATLLE 2000


Celler: Gramona
Zona: Sant Sadurní, DO Cava
Varietats: 70% Xarel•lo, 30% Macabeu
Tipus de vi: cava gran reserva amb 7 anys de criança amb tap de suro.
Nota de tast: madur i fresc a la vegada, en nas tenim avellana torrada, pastisseria, fruita blanca, orellanes. La llarga criança d’aquest cava es confirma en boca, bombolla de gran finor amb textura glicèrica que no embafa per l’excel•lent acidesa que l’acompanya fins al final amb una paleta d’aromes excepcionals.

dilluns, de desembre 07, 2009

Els Priorats de la crisi

Estem vivint temps difícils, i naturalment, el sector del vi no se n’escapa. Per adaptar-se a la nova situació econòmica, la majoria de cellers ha buscat diferents estratègies per acostar-se al consumidor. Per exemple a la DOQ Priorat, aquesta última collita, han sortit al mercat una nova gama de vins més assequibles per a la butxaca que vindrien a ser els germans petits dels vins insígnia de cada celler.

El passat dilluns 30 de novembre, l’Associació de Sumillers de Tarragona vam realitzar un tast a cegues d’alguns d’aquests Priorats “anti-crisi”. Vins que a les tendes estarien per sota dels 15€. La cata es va fer a Falset, al restaurant regentat pel Toni Bru “Celler de l’Aspic”. Trenta-dos tastadors, entre sumillers i enòlegs, vam tastar setze ampolles tapades per a poder apreciar sense prejudicis les seves qualitats.


Els vins més valorats van estar:

1.- AKYLES 2007 - Viñedos de Ithaca (Gratallops)

2.- GR-174 2007 - Casa Gran de Siurana, grup Perelada (Bellmunt)

3.- Scala Dei 2008 - Scala Dei, Codorniu

4.- Els Pics 2007 – Bodegas Mas Alta (Vilella Alta)




La resta de vins evaluats van ser:

Salmós 2007 -Bodegas Torres (el Lloar)

Badaceli 2005 - Bodega Cal Grau, grup Osborne (el Lloar)

Petit Perinet 2006 - Mas Perinet (la Morera de Montsant)

Les Serres del Priorat 2008 -Clos Figueras (Gratallops)

Les Crestes 2007 -Celler Mas Doix (Poboleda)

Camins del Priorat 2008 - Álvaro Palacios (Gratallops)

Gratallops 2008 - Pastrana (Gratallops)

Nita 2007  - Meritxell Pallejà (Gratallops)

Cecilio 2007 - Celler Cecilio (Gratallops)

RIU 2007 - Trio Infernal (Torroja)

Ònix Fusió 2007 - Cooperativa de Gratallops

Atiqete 2007 Vi biodinàmic, de la D.O. Conca de Barberà.(era un vi trampa)

La impressió general de les ampolles va ser força positiva. La majoria eren vins molt ben elaborats, més fàcils de beure que els seus germans grans ja que no tenen l’estructura que caracteritza als Priorats. Estructura que d'altra banda alguns cops els fa massa durs (massa "parkers" diria jo). En contrapartida, exceptuant l'Akyles, cap presentava la mineralitat i la complexitat que es busca en un Priorat. Algún fins i tot, es va comentar que es podia confondre amb un Penedés.

dijous, de desembre 03, 2009

Un cava de culte

Raventós Blanc, és un dels pocs cellers del Penedès que elabora caves amb personalitat pròpia. Totes les vinyes són de propietat i segueixen un tipus de viticultura sostenible. La filosofia del celler és elaborar caves amb acideses elevades i volum, i certament, aquesta és la empremta que troben en cada ampolla. Els hi agrada especificar l’anyada en tots els seus caves, ja que a diferència d’altres cases, en aquesta si que trobem les característiques que imposa l’any en cada ampolla.

L’Elisabet Raventós és un del caves del celler més apreciats des de que va ser embotellat per primera vegada el 1999. Tot i que no és el “cuvee prestige” de la casa, ja que això ho seria el Manuel Raventós Gran reserva personal, L’Elisabet s’ha convertit en un cava de culte per la seva qualitat excepcional i perquè es difícil de trobar-ne ampolles al mercat.

ELISABET RAVENTÓS 2.003

Celler: Raventós Blanc

Zona: Sant Sadurní, DO Cava

Varietats: 60% Xarel • lo • lo, 30% Chardonnay i 10% Monastrell

Tipus de vi: Cava Gran Reserva amb 54 mesos de criança.

Nota de Tast Intens i complexe: torrats, notes de criança, anisats, pastisseria, praliné. Sec, saborós, cremós, amb volum, carbònic ben integrat i final persistent amb notes d’aranja i fruits secs (avellana). En una cata a cegues es podria confondre amb un bon champagne.

Aquest novembre acaba de sortir al mercat l’Elisabet Raventós 2004. Amb la seva predecessora comparteix cupatge i estil d’elaboració. No obstant, en tast, és molt diferent. Molt més subtil i delicat que el 2003, amb notes més fresques i menys axampanyades. No sabem si els trets tan diferents son a causa de l’anyada o perquè és aviat i encara no ha desenvolupat tot el seu potencial d’envelliment. Dos cares d’una mateixa moneda, que poden satisfer diferents consumidors de vins escumosos sense haver de fer patir la butxaca.