diumenge, de novembre 29, 2009

Tast de caves Raventós Blanc

El passat dijous 26 de novembre el Joan Martí, sumiller del celler Raventós Blanc, va venir al Rebost-Vinoteca a presentar-nos les noves anyades dels seus caves.

Els inicis del celler es remunten al 1986, tot i que la seva història dóna per escriure un llibre. El seu fundador va ser en Josep Mª Raventós, l’hereu de can Codorniu, que per discrepàncies amb la resta del consell directiu, va vendre la seva part. Tot i així, va conservanr les 90 hectaries de vinyes històriques de Sant Sadurní, transmeses de generació en generació des del 1497 i que li pertanyien per dret. Així doncs, va construir el seu celler on es troba la casa pairal i el roure centenari distintiu de la marca, tot just al davant de les caves Codorniu. Per cert, aquest hivern, després de les ventades, el roure s’ha trencat i ara està ajagut però viu! Esperem que no sigui un mal averany.











El roure de can Codorniu abans i després

Raventós Blanc, és un dels pocs cellers del Penedés que elabora caves amb personalitat pròpia. Totes les vinyes són de propietat i segueixen un tipus de viticultura sostenible i seguint d’aprop l’evolució del raïm. La filosofia del celler és elaborar caves amb acideses elevades i volum, i certament, aquesta és la empremta que troben en cada ampolla. En tots els seus caves els hi agrada especificar l’anyada, ja que a diferència d’altres cases, aquí si que trobem les característiques de cada any i en canvi no els hi agrada posar si un cava és brut o brut nature ja que segons ells, cada cava porta el sucre que necessita i per tant això no pot ser un distintiu de qualitat.

El tast va començar amb el vi acabat de fermentar que serà la base del Manel Raventós 2009. És un xarel•lo, 60%, amb una part de parellada, 40%, del qual vam poder apreciar tot el seu potencial.



Vam seguir amb la última novetat de la casa el Raventós i Blanc de nit 07, un cava elaborat amb Macabeu, xarel•lo, parellada i un 10% de Monastrell!. Amb aquest cupatge tan atípic, elaboren un rosat diferent que ens pot recordar pel color als champagnes rosats i en boca en canvi és fresc i equilibrat, sense caure en la vinositat que presenten altres caves rosats.

El següent va ser L’Hereu reserva brut 2007, elaborat amb Macabeu, xarel•lo i parellada i 18 mesos de criança. Un cava fresc i àgil, adequat per a qualsevol moment.

Gran reserva de la finca 2005 , amb macabeu, xarel•lo, parellada i un petit percentatge de pinot noir i chardonnay, té una criança de quatre anys. Tot i ser un cava que sorprèn per la seva frescor, evoluciona positivament a mida que puja de temperatura i s’oxigena. És un cava per acompanyar àpats consistents.

Per a continuar vam tastar dues anyades consecutives d’Elisabet Raventós la 2003 i la 2004 que acaba de sortir al mercat. La seva composició és de 60% Xarel•lo, 30% Chardonnay i 10% Monastrell amb una criança de 54 mesos. L’Elisabet s’està convertint en un cava de culte per a molts. La primera vegada que Raventos i Blanc va embotellar aquest cava va ser a l’anyada 1999, i la darrera a sortir al mercat la 2004. No obstant això, moltes d’elles són gairebé impossibles d’aconseguir fins i tot en celler.

Elisabet Raventós Brut 2003 Intens i complexe: torrats, notes de criança, anisats, pastisseria, praliné. Sec, saborós, cremós, amb volum, carbònic ben integrat i final persistent amb notes d’aranja i fruits secs (avellana). En una cata a cegues es podria confondre amb un bon champagne.

Elisabet Raventós Brut 2004 De nas molt més subtil i delicat que el 2003, amb notes d’herba tallada sobre un fons de criança. No sabem si els trets tan diferents son a causa de l’anyada o perquè és aviat i encara no ha desenvolupat tot el seu potencial. En boca, presenta les mateixes característiques que el 2003.

Finalment vam tastar el cava d’alta gamma de la casa el Manuel Raventós Gran Reserva Personal Brut Nature 2001 a partir d’aquesta anyada amb una selecció de dues vinyes i una combinació de xarel•lo i parellada que s’ha criat durant més de sis anys amb les seves mares. 7.958 ampolles. Complex i fi, fruits secs, poma rostida, fruita gebrada, aldehids, caramel de mel i anís. Sec, amb volum, ampli, carbònic fi, madur, expressiu, amb persistent retronasal, notes de criança i fi amargor. Elegant.

Una vetllada excepcional gràcies a les bones explicacions del Joan Martí.

dilluns, de novembre 23, 2009

La recuperació dels vins dels Pirineus. CASTELL D'ENCÚS

Al Pallars Jussà, vora Tremp, hi trobem el Castell d’Encús. Aquest era un antic assentament de la ordre dels Hospitalaris des del segle XI. Com la majoria d’ordres monàstiques elaboraven els seus propis vins, però amb la desaparició dels monjos, la tradició vitícola de la zona va quedar immersa en l’oblit. Raül Bobet, enòleg de llarga trajectòria i amb arrels al Pallars, ha ressuscitat aquesta tradició.

Raül, que havia treballat per Torres i que actualment porta el celler Ferrer-Bobet al Priorat, buscava climes més freds en el terreny adequat, amb bona orientació i els va trobar a Talarn a gairebé mil metres d’alçada. Són 95 Ha envoltades de bosc (només 23 són de vinya), per a una plantació de les varietats que Bobet considera més aptes per al clima, orientació i alçada: pinot noir, riesling, sauvignon blanc, semillon i albariño. Elaborar aquí és tot un repte, tant per les condicions com per la inaccessibilitat del lloc. Practica el cultiu orgànic de les vinyes i, tot i que compta amb un celler amb les últimes innovacions enològiques, encara utilitza els cups tallats a la pedra pels monjos per a vinificar part dels seus vins. Fa com ell mateix anomena: “arqueologia enològica”.


Cups tallats a la roca i les vistes que s'aprecien des d'ells

Celler per dins i per fora

Vistes des del celler, evidentment era l'estiu, ara hi fa un fred que pela!

TALEIA 2008

Varietats: Sauvignon blanc i Semillon.
Tipus de vi: blanc. Part fermentat en botes noves i criança sobre lies.
Nota de tast Groc pàl•lid, sorprèn per la seva acidesa vibrant que amb els seus 13º li confereixen una boca poderosa i una bona capacitat d’envelliment. En nas apareixen notes afruitades de pera llimonera i herbes aromàtiques sobre un fons mineral. Res a veure als sauvignons de Rueda!

EKAM 2008
Varietats: 85% Riesling i 15% Albariño.

Tipus de vi: blanc. Verema manual en caixes. Una part del raïm (60%) tenia "podridura noble". Elaborat en tines petites de 25 Hl a baixa temperatura. Criança en ampolla de 6 mesos.
Nota de tast: groc palla brillant. En nas destaquen tocs minerals i cítrics sobre un fons de fruita molt equilibrat. En boca presenta una acidesa refrescant i acusada, alhora que una sensació grasa que ens acompanyen durant un llarg recorregut. S'assembla a  riesling de latituds més fredes.


 
Al Castell d’Encús  pròximament trauran al mercat un vi negre de pinot noir que no desmereixerà als seus cosins de la Borgonya tan a nivell aromàtic com d'estructura.

diumenge, de novembre 15, 2009

Presentació del celler Acústic. DO Montsant

El passat divendres 13 de novembre, la Núria Ruiz va estar al Rebost-Vinoteca per a parlar-nos dels vins del celler Acústic. Aquest és el  projecte que esta portant a terme el seu marit, l’Albert Jané, als Guiamets. Tots dos ja provenien del món del vi, ella era sumiller i ell enòleg al Penedès (celler Jané Ventura). L’any 2004 van encetar una nova etapa al Montsant amb una filosofia ben clara: reivindicar la viticultura tradicional, evitant els excessos tecnològics i permetent que la vinya expressi les seves característiques de la forma més natural possible. D’aquí ve el nom del celler: “acústic” una defensa del natural, d’imperfecció de lo autòcton en contra de l”elèctric” de la globalització dels vins actuals plens de maquillatge i tecnologia.

Tots els vins que elaboren són de limitadíssima producció i provenen de vinyes dels termes dels Guiamets, Capçanes, Masroig, Marçà i Cornudella. Les més joves tenen més de trenta anys i les més velles uns vuitanta i totes estan conduïdes en vas sobre terrenys d’argil.la compactada i llicorella. La personalitat d’aquest vins ha estat reconeguda internacionalment pels millors crítics com Robert Parker que els hi ha donat en diferents anyades les més altes puntuacions.

Els diferents vins tastats van ser:

Acústic blanc 2008: garnatxa blanca, macabeu i una petita part de pansal i garnatxa roja (ambdues autòctones del Montsant i en clara recessió). Un 30% del vi fermenta i s’envelleix tres mesos en bota de roure francès. És un vi molt fresc i untuós amb aromes de flors i fruites blanques.

Acústic negre 2007: 30% garnatxa negra i un 70% de carinyena. Tenen uns nou mesos de criança en bota de roure francès de torrat baix i no es filtra per a preservar la seva identitat. Vi d’aroma intens afruitat, regalèssia, especies com clau i en boca és un vi madur, evolvent i llarg.
Braó 2007: 45% carinyena i 55% garnatxa negra de les vinyes més velles . Criança de dotze mesos i no es filtra. És un vi elegant i complexe en nas i en boca és un vi de tacte envellutat, madur i de llarg recorregut.

Auditori 2007: la joia del celler és 100% garnatxa negra de les millors parades, de vinyes màgiques com diu a l’etiqueta. Criança de quinze mesos en bota nova i no es filtra. A aquest vi només li falta l’orquestra per a fer-nos enlairar a través dels sentits. De fragància intensa però delicada, ens pot recordar algun dels millors pinots noir. En nas és floral trobem flor de taronger, d’arç i de lliri, també especies i fruita. En boca és concentrat, amb bons tanins que milloraran dins l’ampolla i molt aromàtic. Llàstima que hi hagin tan poques ampolles al mercat.

divendres, de novembre 13, 2009

Un Borgonya a la Conca?

Els borgonyes són dels vins més prestigiosos de França. Elaborats amb la varietat Pinot Noir, són vins fàcils de beure però difícils d’entendre. Son vins totalment oposats a la tendència actual de vins tan concentrats i corpulents, ja que tenen poc cos i color, però en canvi són fragants, elegants i expressius.


Aquesta introducció, no és per un vi de la DO Conca de Barberà elaborat amb Pinot Noir (que n’hi ha) sinó per un vi de l’autòctona Trepat:

VI NEGRE TREPAT 2007 CARLES ANDREU




FITXA TÈCNICA:

Celler: Carles Andreu

Zona: Conca de Barberà (Pira)

Varietats: 100% trepat. Vinyes de més de 50 anys.

Tipus de vi: negre amb 6 mesos de criança

Nota de tast: color ben bé entremig d’un vi rosat i un de negre. Nas fragant de fruites vermelles confitades i espècies. En boca és fresc, molt compensat i agradable de prendre.

Llavors direu a que ve tot això de la Borgonya? Doncs a que és un vi del mateix estil. Color discret, molt personal i vinculat a la varietat, al terreny i sobretot a una família que s’apassiona amb la feina ben feta i els productes de la terra. Un vi únic que no es pot deixar passar per alt.

divendres, de novembre 06, 2009

La recuperació del patrimoni vitivinícola

Quan estem immersos en la globalització del món vitícola, és d’agrair que hi hagin iniciatives per a la recuperació de les nostres varietats autòctones. Temps enrere a les nostres contrades la majoria de vinyes eren de sumoll, cartoixà,... i d’altres que han anat retrocedint per deixar pas a varietats més productives, més aptes per a l’elaboració del cava o amb més prestigi a nivell internacional.


Avui en dia, només queden al voltant de 250 ha de sumoll negre i sols tres Denominacions d’Origen la contemplen com a varietat autoritzada: Catalunya, Tarragona i Pla de Bages.

Tradicionalment, els vins de sumoll eren aspres, àcids, poc acolorits i amb baix potencial d’envelliment. Amb aquestes característiques tan dessaborides, és d’entendre que no tingués masses seguidors. Però també cal afegir que fa 40 anys els recursos i els coneixements enològics no eren els d’avui. Per això, s’està demostrant que si se li dona un bon seguiment des de la vinya fins a l’ampolla, el sumoll pot donar vins interessants i diferenciats.

La Cooperativa Agrícola de Rodonyà està portant a terme un projecte de recuperació i revalorització del “Sumoi”, nom que rep aquesta varietat a la comarca de l’Alt Camp.

Durant els últims anys, han fet un estudi de les diferents tipologies del sumoll i de quines pràctiques són les més adequades per aquest raïm. D’aquesta recerca n’ha sortit un vi que cal destacar: SUMOI CAPVESPRE. Un vi elaborat totalment amb sumoll veremat a mig octubre per tal d’obtenir raïms el màxim grau de maduresa. Al mateix temps és fa una acurada selecció dels millors fruits. Després de derrapar-lo, es fermenta en bótes noves de roure francès amb control de temperatura per a potenciar els aromes. Per tal d’assolir una bona extracció de polifenols, se li dona una llarga maceració amb les pells i una vegada separades, al vi encara se li dona més criança en les bótes durant un any.

És un vi de nas complexe on trobarem notes afruitades, d’herbes mediterrànies, tocs minerals i balsàmics que s’integren amb la fusta. En boca, és un vi fresc, amb cos sense ser excessiu. Ideal per a acompanyar un àpat sense emmascarar els sabors dels aliments.

En definitiva un vi molt recomanable per a tothom que vulgui conèixer el potencial d’una varietat i d’un celler tradicional de les nostres terres.