dimarts, de desembre 29, 2009

Una altra manera d'entendre la vinya

En el municipi d’Aiguamúrcia, a 450 m sobre el nivell de mar, ens trobem Mas Regany, una finca de 15 ha dedicades al cultiu ecològic de vinya i olivera. Darrera d’aquest projecte ens trobem al Jesús Baixas i a l’Emma Lehnberg que empesos per la seva manera d’entendre la vida s’hi van instal•lar ara fa 30 anys.
Les seves premisses són el respecte absolut per la natura i l’entorn. Per això van escollir aquest dos cultius històrics tan ben adaptats al clima mediterrani. No apliquen productes químics nocius ni fan una explotació intensiva del terreny com es fa en altres cultius més lligats a la industria agroalimentària actual.

A diferència d’altres viticultors, van decidir elaborar most enlloc de vi perquè aquest és un producte d’origen ecològic gairebé inexistent en el mercat. A més, per a satisfer la creixent preocupació de la societat per la salut, el most és un aliment que aporta equilibri energètic i gran part dels microelements necessaris per l’organisme. És fàcilment assimilable, de fet, fins i tots en poden prendre el nadons com a complement de la llet materna. També té un efecte revitalitzant i desintoxicant. Hem de pensar que les begudes energètiques que s’han posat de moda avui en dia, han pres de model la relació fructosa-glucosa natural del most. Tanmateix, no podem oblidar que el most negre és la principal font de polifenols, substàncies altament antioxidants i que per tant allarguen la vida de les nostres cèl•lules i tenen efectes anti-cancerigènes.



MOST BAIXAS LEHNBERG

Celler: Baixas Lehnberg

Zona: Mas Regany; Les Ordes (Aiguamúrcia)

Varietats: macabeu i parellada - blanc

                 ull de llebre, Syrah i Alicante Bouschet - negre

Tipus: most ecològic sense conservants ni additius

dimecres, de desembre 23, 2009

El NOu de + de 500

Aquests dies està a punt de sortir la nova anyada d’un vi peculiar: el Nou de + de 500. Cada cop son mes freqüents els projectes de viticultors que defensen les particularitats del territori juntament amb el seguiment de pràctiques vitícoles més respectuoses amb l’entorn.
Des de l’any passat, al Pla de Manlleu, es va crear una associació que empara els viticultors de totes aquelles terres que es trobin situades per sobre dels 500 metres d’alçada respecte el nivell del mar, i, en principi, que pertanyin a Aiguamúrcia i als municipis col•lindants. Actualment, las finques dels agrupats són al Pla de Manlleu, Querol i la Joncosa del Montmell.

En aquesta zona es cultiva una parellada, també anomenada montonega, de gran qualitat, molt diferent a les parellades de les planes fèrtils. Aquesta és una varietat que necessita altitud i frescor per a assolir tot el seu potencial: fragància i delicadesa. Tot i així, no és un raïm que doni un grau alcohòlic elevat si es vol conservar l’acidesa. Per això, el vi elaborat per aquesta associació no passa dels 9,5 º d’alcohol. Territorialment, els hi tocaria entrar dins de la DO Penedès, però com que no arriben als 11º que exigeix el consell regulador, no poden etiquetar el vi com a vi amb Denominació d’Origen, així que sense cap complexe han sortit al mercat com a vi de taula.
EL NOU DE +DE 500
Celler: Masia can Mayol
Zona: Pla de Manlleu, sense DO
Varietats: 100% Parellada montonega
Tipus de vi: blanc jove
Nota de tast: groc pàl•lid i lluent. Nas floral i de fruita blanca fresca, poma i ametlla verda, deixos d’herba humida i un final lleument anisat, de fonoll. En boca és molt fresc i lleuger. És un vi d’entrada fàcil degut al seu baix grau alcohòlic, on el raïm s’expressa amb força.

dimarts, de desembre 15, 2009

Cava vs Champagne

Quin és millor, el cava o el champagne? Aquesta és una pregunta difícil de contestar. Tots dos son vins escumosos elaborats segons el sistema tradicional o “champenoise”. O sigui, que el gas carbònic s’ha originat naturalment amb una segona fermentació dins de l’ampolla. Però aquest podria ser l’únic punt de coincidència ja que els separen molts altres aspectes com el lloc de producció, les varietats de raïm , … i com no, el preu.

El champagne es produeix a la zona de Reims al nord de París, per tant, gaudeix d’un clima septentrional que li confereix una alta acidesa i marcades diferències d’una anyada per una altra. Per aconseguir que els champagnes mantinguin la mateixa línia cada any, s'han de barrejar vins de diferents collites. Exceptuant els “millesimes” que son els champagnes seleccionats d’una sola anyada. En canvi, el cava s’elabora bàsicament a Catalunya, de clima mediterrani més constant que permet que cada any les característiques dels vins siguin similars.  Per entendre’ns, tots els caves serien “millesimes”, amb el vi base de la mateixa collita.

Una altra diferencia important son les principals varietats. Pel cava son el triplet macabeu, xarel•lo i, parellada mentre que pel champagne son chardonnay, pinot noir i pinot meunier. Aquestes últimes són molt més estructurades que les del cava. De fet, els pinots son raïms negres. A trets generals, els champagnes tenen més cos, mes longevitat i poden arribar a una complexitat que la majoria de caves no acostumen a assolir, a no ser que tinguin una llarga criança al celler.

Tot i així, a igualtat de preu, sens dubte, el cava sempre és millor. Pel que paguem per un champagne “normalet” podem comprar un cava d’alta gamma, i en un tast a cegues, aquests caves no tenen res a desmerèixer amb els escumosos francesos. Per tant, hauríem de tenir clar que part del prestigi que tenen els champagnes es degut a les bones campanyes de marketing dels nostres veïns.

Un dels millors caves catalans, al meu parer, és el Celler Batlle de Gramona, elaborat a partir d’una selecció de seleccions, de les seves grans reserves i només en les millors anyades.

CELLER BATLLE 2000


Celler: Gramona
Zona: Sant Sadurní, DO Cava
Varietats: 70% Xarel•lo, 30% Macabeu
Tipus de vi: cava gran reserva amb 7 anys de criança amb tap de suro.
Nota de tast: madur i fresc a la vegada, en nas tenim avellana torrada, pastisseria, fruita blanca, orellanes. La llarga criança d’aquest cava es confirma en boca, bombolla de gran finor amb textura glicèrica que no embafa per l’excel•lent acidesa que l’acompanya fins al final amb una paleta d’aromes excepcionals.

dilluns, de desembre 07, 2009

Els Priorats de la crisi

Estem vivint temps difícils, i naturalment, el sector del vi no se n’escapa. Per adaptar-se a la nova situació econòmica, la majoria de cellers ha buscat diferents estratègies per acostar-se al consumidor. Per exemple a la DOQ Priorat, aquesta última collita, han sortit al mercat una nova gama de vins més assequibles per a la butxaca que vindrien a ser els germans petits dels vins insígnia de cada celler.

El passat dilluns 30 de novembre, l’Associació de Sumillers de Tarragona vam realitzar un tast a cegues d’alguns d’aquests Priorats “anti-crisi”. Vins que a les tendes estarien per sota dels 15€. La cata es va fer a Falset, al restaurant regentat pel Toni Bru “Celler de l’Aspic”. Trenta-dos tastadors, entre sumillers i enòlegs, vam tastar setze ampolles tapades per a poder apreciar sense prejudicis les seves qualitats.


Els vins més valorats van estar:

1.- AKYLES 2007 - Viñedos de Ithaca (Gratallops)

2.- GR-174 2007 - Casa Gran de Siurana, grup Perelada (Bellmunt)

3.- Scala Dei 2008 - Scala Dei, Codorniu

4.- Els Pics 2007 – Bodegas Mas Alta (Vilella Alta)




La resta de vins evaluats van ser:

Salmós 2007 -Bodegas Torres (el Lloar)

Badaceli 2005 - Bodega Cal Grau, grup Osborne (el Lloar)

Petit Perinet 2006 - Mas Perinet (la Morera de Montsant)

Les Serres del Priorat 2008 -Clos Figueras (Gratallops)

Les Crestes 2007 -Celler Mas Doix (Poboleda)

Camins del Priorat 2008 - Álvaro Palacios (Gratallops)

Gratallops 2008 - Pastrana (Gratallops)

Nita 2007  - Meritxell Pallejà (Gratallops)

Cecilio 2007 - Celler Cecilio (Gratallops)

RIU 2007 - Trio Infernal (Torroja)

Ònix Fusió 2007 - Cooperativa de Gratallops

Atiqete 2007 Vi biodinàmic, de la D.O. Conca de Barberà.(era un vi trampa)

La impressió general de les ampolles va ser força positiva. La majoria eren vins molt ben elaborats, més fàcils de beure que els seus germans grans ja que no tenen l’estructura que caracteritza als Priorats. Estructura que d'altra banda alguns cops els fa massa durs (massa "parkers" diria jo). En contrapartida, exceptuant l'Akyles, cap presentava la mineralitat i la complexitat que es busca en un Priorat. Algún fins i tot, es va comentar que es podia confondre amb un Penedés.

dijous, de desembre 03, 2009

Un cava de culte

Raventós Blanc, és un dels pocs cellers del Penedès que elabora caves amb personalitat pròpia. Totes les vinyes són de propietat i segueixen un tipus de viticultura sostenible. La filosofia del celler és elaborar caves amb acideses elevades i volum, i certament, aquesta és la empremta que troben en cada ampolla. Els hi agrada especificar l’anyada en tots els seus caves, ja que a diferència d’altres cases, en aquesta si que trobem les característiques que imposa l’any en cada ampolla.

L’Elisabet Raventós és un del caves del celler més apreciats des de que va ser embotellat per primera vegada el 1999. Tot i que no és el “cuvee prestige” de la casa, ja que això ho seria el Manuel Raventós Gran reserva personal, L’Elisabet s’ha convertit en un cava de culte per la seva qualitat excepcional i perquè es difícil de trobar-ne ampolles al mercat.

ELISABET RAVENTÓS 2.003

Celler: Raventós Blanc

Zona: Sant Sadurní, DO Cava

Varietats: 60% Xarel • lo • lo, 30% Chardonnay i 10% Monastrell

Tipus de vi: Cava Gran Reserva amb 54 mesos de criança.

Nota de Tast Intens i complexe: torrats, notes de criança, anisats, pastisseria, praliné. Sec, saborós, cremós, amb volum, carbònic ben integrat i final persistent amb notes d’aranja i fruits secs (avellana). En una cata a cegues es podria confondre amb un bon champagne.

Aquest novembre acaba de sortir al mercat l’Elisabet Raventós 2004. Amb la seva predecessora comparteix cupatge i estil d’elaboració. No obstant, en tast, és molt diferent. Molt més subtil i delicat que el 2003, amb notes més fresques i menys axampanyades. No sabem si els trets tan diferents son a causa de l’anyada o perquè és aviat i encara no ha desenvolupat tot el seu potencial d’envelliment. Dos cares d’una mateixa moneda, que poden satisfer diferents consumidors de vins escumosos sense haver de fer patir la butxaca.





diumenge, de novembre 29, 2009

Tast de caves Raventós Blanc

El passat dijous 26 de novembre el Joan Martí, sumiller del celler Raventós Blanc, va venir al Rebost-Vinoteca a presentar-nos les noves anyades dels seus caves.

Els inicis del celler es remunten al 1986, tot i que la seva història dóna per escriure un llibre. El seu fundador va ser en Josep Mª Raventós, l’hereu de can Codorniu, que per discrepàncies amb la resta del consell directiu, va vendre la seva part. Tot i així, va conservanr les 90 hectaries de vinyes històriques de Sant Sadurní, transmeses de generació en generació des del 1497 i que li pertanyien per dret. Així doncs, va construir el seu celler on es troba la casa pairal i el roure centenari distintiu de la marca, tot just al davant de les caves Codorniu. Per cert, aquest hivern, després de les ventades, el roure s’ha trencat i ara està ajagut però viu! Esperem que no sigui un mal averany.











El roure de can Codorniu abans i després

Raventós Blanc, és un dels pocs cellers del Penedés que elabora caves amb personalitat pròpia. Totes les vinyes són de propietat i segueixen un tipus de viticultura sostenible i seguint d’aprop l’evolució del raïm. La filosofia del celler és elaborar caves amb acideses elevades i volum, i certament, aquesta és la empremta que troben en cada ampolla. En tots els seus caves els hi agrada especificar l’anyada, ja que a diferència d’altres cases, aquí si que trobem les característiques de cada any i en canvi no els hi agrada posar si un cava és brut o brut nature ja que segons ells, cada cava porta el sucre que necessita i per tant això no pot ser un distintiu de qualitat.

El tast va començar amb el vi acabat de fermentar que serà la base del Manel Raventós 2009. És un xarel•lo, 60%, amb una part de parellada, 40%, del qual vam poder apreciar tot el seu potencial.



Vam seguir amb la última novetat de la casa el Raventós i Blanc de nit 07, un cava elaborat amb Macabeu, xarel•lo, parellada i un 10% de Monastrell!. Amb aquest cupatge tan atípic, elaboren un rosat diferent que ens pot recordar pel color als champagnes rosats i en boca en canvi és fresc i equilibrat, sense caure en la vinositat que presenten altres caves rosats.

El següent va ser L’Hereu reserva brut 2007, elaborat amb Macabeu, xarel•lo i parellada i 18 mesos de criança. Un cava fresc i àgil, adequat per a qualsevol moment.

Gran reserva de la finca 2005 , amb macabeu, xarel•lo, parellada i un petit percentatge de pinot noir i chardonnay, té una criança de quatre anys. Tot i ser un cava que sorprèn per la seva frescor, evoluciona positivament a mida que puja de temperatura i s’oxigena. És un cava per acompanyar àpats consistents.

Per a continuar vam tastar dues anyades consecutives d’Elisabet Raventós la 2003 i la 2004 que acaba de sortir al mercat. La seva composició és de 60% Xarel•lo, 30% Chardonnay i 10% Monastrell amb una criança de 54 mesos. L’Elisabet s’està convertint en un cava de culte per a molts. La primera vegada que Raventos i Blanc va embotellar aquest cava va ser a l’anyada 1999, i la darrera a sortir al mercat la 2004. No obstant això, moltes d’elles són gairebé impossibles d’aconseguir fins i tot en celler.

Elisabet Raventós Brut 2003 Intens i complexe: torrats, notes de criança, anisats, pastisseria, praliné. Sec, saborós, cremós, amb volum, carbònic ben integrat i final persistent amb notes d’aranja i fruits secs (avellana). En una cata a cegues es podria confondre amb un bon champagne.

Elisabet Raventós Brut 2004 De nas molt més subtil i delicat que el 2003, amb notes d’herba tallada sobre un fons de criança. No sabem si els trets tan diferents son a causa de l’anyada o perquè és aviat i encara no ha desenvolupat tot el seu potencial. En boca, presenta les mateixes característiques que el 2003.

Finalment vam tastar el cava d’alta gamma de la casa el Manuel Raventós Gran Reserva Personal Brut Nature 2001 a partir d’aquesta anyada amb una selecció de dues vinyes i una combinació de xarel•lo i parellada que s’ha criat durant més de sis anys amb les seves mares. 7.958 ampolles. Complex i fi, fruits secs, poma rostida, fruita gebrada, aldehids, caramel de mel i anís. Sec, amb volum, ampli, carbònic fi, madur, expressiu, amb persistent retronasal, notes de criança i fi amargor. Elegant.

Una vetllada excepcional gràcies a les bones explicacions del Joan Martí.

dilluns, de novembre 23, 2009

La recuperació dels vins dels Pirineus. CASTELL D'ENCÚS

Al Pallars Jussà, vora Tremp, hi trobem el Castell d’Encús. Aquest era un antic assentament de la ordre dels Hospitalaris des del segle XI. Com la majoria d’ordres monàstiques elaboraven els seus propis vins, però amb la desaparició dels monjos, la tradició vitícola de la zona va quedar immersa en l’oblit. Raül Bobet, enòleg de llarga trajectòria i amb arrels al Pallars, ha ressuscitat aquesta tradició.

Raül, que havia treballat per Torres i que actualment porta el celler Ferrer-Bobet al Priorat, buscava climes més freds en el terreny adequat, amb bona orientació i els va trobar a Talarn a gairebé mil metres d’alçada. Són 95 Ha envoltades de bosc (només 23 són de vinya), per a una plantació de les varietats que Bobet considera més aptes per al clima, orientació i alçada: pinot noir, riesling, sauvignon blanc, semillon i albariño. Elaborar aquí és tot un repte, tant per les condicions com per la inaccessibilitat del lloc. Practica el cultiu orgànic de les vinyes i, tot i que compta amb un celler amb les últimes innovacions enològiques, encara utilitza els cups tallats a la pedra pels monjos per a vinificar part dels seus vins. Fa com ell mateix anomena: “arqueologia enològica”.


Cups tallats a la roca i les vistes que s'aprecien des d'ells

Celler per dins i per fora

Vistes des del celler, evidentment era l'estiu, ara hi fa un fred que pela!

TALEIA 2008

Varietats: Sauvignon blanc i Semillon.
Tipus de vi: blanc. Part fermentat en botes noves i criança sobre lies.
Nota de tast Groc pàl•lid, sorprèn per la seva acidesa vibrant que amb els seus 13º li confereixen una boca poderosa i una bona capacitat d’envelliment. En nas apareixen notes afruitades de pera llimonera i herbes aromàtiques sobre un fons mineral. Res a veure als sauvignons de Rueda!

EKAM 2008
Varietats: 85% Riesling i 15% Albariño.

Tipus de vi: blanc. Verema manual en caixes. Una part del raïm (60%) tenia "podridura noble". Elaborat en tines petites de 25 Hl a baixa temperatura. Criança en ampolla de 6 mesos.
Nota de tast: groc palla brillant. En nas destaquen tocs minerals i cítrics sobre un fons de fruita molt equilibrat. En boca presenta una acidesa refrescant i acusada, alhora que una sensació grasa que ens acompanyen durant un llarg recorregut. S'assembla a  riesling de latituds més fredes.


 
Al Castell d’Encús  pròximament trauran al mercat un vi negre de pinot noir que no desmereixerà als seus cosins de la Borgonya tan a nivell aromàtic com d'estructura.

diumenge, de novembre 15, 2009

Presentació del celler Acústic. DO Montsant

El passat divendres 13 de novembre, la Núria Ruiz va estar al Rebost-Vinoteca per a parlar-nos dels vins del celler Acústic. Aquest és el  projecte que esta portant a terme el seu marit, l’Albert Jané, als Guiamets. Tots dos ja provenien del món del vi, ella era sumiller i ell enòleg al Penedès (celler Jané Ventura). L’any 2004 van encetar una nova etapa al Montsant amb una filosofia ben clara: reivindicar la viticultura tradicional, evitant els excessos tecnològics i permetent que la vinya expressi les seves característiques de la forma més natural possible. D’aquí ve el nom del celler: “acústic” una defensa del natural, d’imperfecció de lo autòcton en contra de l”elèctric” de la globalització dels vins actuals plens de maquillatge i tecnologia.

Tots els vins que elaboren són de limitadíssima producció i provenen de vinyes dels termes dels Guiamets, Capçanes, Masroig, Marçà i Cornudella. Les més joves tenen més de trenta anys i les més velles uns vuitanta i totes estan conduïdes en vas sobre terrenys d’argil.la compactada i llicorella. La personalitat d’aquest vins ha estat reconeguda internacionalment pels millors crítics com Robert Parker que els hi ha donat en diferents anyades les més altes puntuacions.

Els diferents vins tastats van ser:

Acústic blanc 2008: garnatxa blanca, macabeu i una petita part de pansal i garnatxa roja (ambdues autòctones del Montsant i en clara recessió). Un 30% del vi fermenta i s’envelleix tres mesos en bota de roure francès. És un vi molt fresc i untuós amb aromes de flors i fruites blanques.

Acústic negre 2007: 30% garnatxa negra i un 70% de carinyena. Tenen uns nou mesos de criança en bota de roure francès de torrat baix i no es filtra per a preservar la seva identitat. Vi d’aroma intens afruitat, regalèssia, especies com clau i en boca és un vi madur, evolvent i llarg.
Braó 2007: 45% carinyena i 55% garnatxa negra de les vinyes més velles . Criança de dotze mesos i no es filtra. És un vi elegant i complexe en nas i en boca és un vi de tacte envellutat, madur i de llarg recorregut.

Auditori 2007: la joia del celler és 100% garnatxa negra de les millors parades, de vinyes màgiques com diu a l’etiqueta. Criança de quinze mesos en bota nova i no es filtra. A aquest vi només li falta l’orquestra per a fer-nos enlairar a través dels sentits. De fragància intensa però delicada, ens pot recordar algun dels millors pinots noir. En nas és floral trobem flor de taronger, d’arç i de lliri, també especies i fruita. En boca és concentrat, amb bons tanins que milloraran dins l’ampolla i molt aromàtic. Llàstima que hi hagin tan poques ampolles al mercat.

divendres, de novembre 13, 2009

Un Borgonya a la Conca?

Els borgonyes són dels vins més prestigiosos de França. Elaborats amb la varietat Pinot Noir, són vins fàcils de beure però difícils d’entendre. Son vins totalment oposats a la tendència actual de vins tan concentrats i corpulents, ja que tenen poc cos i color, però en canvi són fragants, elegants i expressius.


Aquesta introducció, no és per un vi de la DO Conca de Barberà elaborat amb Pinot Noir (que n’hi ha) sinó per un vi de l’autòctona Trepat:

VI NEGRE TREPAT 2007 CARLES ANDREU




FITXA TÈCNICA:

Celler: Carles Andreu

Zona: Conca de Barberà (Pira)

Varietats: 100% trepat. Vinyes de més de 50 anys.

Tipus de vi: negre amb 6 mesos de criança

Nota de tast: color ben bé entremig d’un vi rosat i un de negre. Nas fragant de fruites vermelles confitades i espècies. En boca és fresc, molt compensat i agradable de prendre.

Llavors direu a que ve tot això de la Borgonya? Doncs a que és un vi del mateix estil. Color discret, molt personal i vinculat a la varietat, al terreny i sobretot a una família que s’apassiona amb la feina ben feta i els productes de la terra. Un vi únic que no es pot deixar passar per alt.

divendres, de novembre 06, 2009

La recuperació del patrimoni vitivinícola

Quan estem immersos en la globalització del món vitícola, és d’agrair que hi hagin iniciatives per a la recuperació de les nostres varietats autòctones. Temps enrere a les nostres contrades la majoria de vinyes eren de sumoll, cartoixà,... i d’altres que han anat retrocedint per deixar pas a varietats més productives, més aptes per a l’elaboració del cava o amb més prestigi a nivell internacional.


Avui en dia, només queden al voltant de 250 ha de sumoll negre i sols tres Denominacions d’Origen la contemplen com a varietat autoritzada: Catalunya, Tarragona i Pla de Bages.

Tradicionalment, els vins de sumoll eren aspres, àcids, poc acolorits i amb baix potencial d’envelliment. Amb aquestes característiques tan dessaborides, és d’entendre que no tingués masses seguidors. Però també cal afegir que fa 40 anys els recursos i els coneixements enològics no eren els d’avui. Per això, s’està demostrant que si se li dona un bon seguiment des de la vinya fins a l’ampolla, el sumoll pot donar vins interessants i diferenciats.

La Cooperativa Agrícola de Rodonyà està portant a terme un projecte de recuperació i revalorització del “Sumoi”, nom que rep aquesta varietat a la comarca de l’Alt Camp.

Durant els últims anys, han fet un estudi de les diferents tipologies del sumoll i de quines pràctiques són les més adequades per aquest raïm. D’aquesta recerca n’ha sortit un vi que cal destacar: SUMOI CAPVESPRE. Un vi elaborat totalment amb sumoll veremat a mig octubre per tal d’obtenir raïms el màxim grau de maduresa. Al mateix temps és fa una acurada selecció dels millors fruits. Després de derrapar-lo, es fermenta en bótes noves de roure francès amb control de temperatura per a potenciar els aromes. Per tal d’assolir una bona extracció de polifenols, se li dona una llarga maceració amb les pells i una vegada separades, al vi encara se li dona més criança en les bótes durant un any.

És un vi de nas complexe on trobarem notes afruitades, d’herbes mediterrànies, tocs minerals i balsàmics que s’integren amb la fusta. En boca, és un vi fresc, amb cos sense ser excessiu. Ideal per a acompanyar un àpat sense emmascarar els sabors dels aliments.

En definitiva un vi molt recomanable per a tothom que vulgui conèixer el potencial d’una varietat i d’un celler tradicional de les nostres terres.

divendres, d’octubre 30, 2009

Taller-tast de destil.lats amb Brandi Mascaró

El passat dijous 29 d'octubre, la Montse Mascaró va venir al Rebost-Vinoteca per a oferir-nos una classe magistral sobre destil.lats i  per a  presentar-nos els productes i la manera de fer de Mascaró. La Montse forma part de la tercera generació d'aquesta reconeguda firma de Vilafranca del Penedés, podriem dir que porta l'esperit del vi a la sang.

Mascaró és una casa que li agrada seguir i controlar tot el procés d'elaboració dels seus productes. Des de la vinya, la fermentació, destil.lació i criança. Les finques estàn repartides entre el Penedés "el Castell" i el terme d'Aiguamurcia "Mas Miquel", on tenen plantades: parellada, ugni blanc, macabeu, chardonnay i xarel.lo.
De fet, la degustació va començar amb el tast de quatre holandes monovarietals d'aquests raïms. Holanda és el terme que s'utilitza per a denominar els alcohols acabats de destil.lar sense haber passat per bota. Són transparents, ja que el color caramel apareix amb la criança, i  presenten els aromes característics de la varietat.

Parellada: molt floral i elegant, notes d'herba fresca i sútil en boca.
Ugni blanc: lleugera i refrescant
Chardonnay: explosiva, molta concentració d'aromes a fruites tropicals i cítriques.
Macabeu: aroma més neutra peró boca més carnosa i calenta que les altres varietats.

Tastant aquestes holandes, és fàcil d'entendre com es poden elaborar diferents brandies jugant amb les varietats a banda del temps de criança.
Tot seguit vam passar a probar els brandies Mascaró:

NARCISO PRIVÉ: deu el seu nom a l'avi de la Montse. És un brandi elaborat majoritariament amb parellada i envellit 5 anys com a mínim en bòtes de Limousin En nas dòna notes de fusta, vainilla i floral. En voca és suau "femení" i molt llarg. És un brandi molt combinable amb altres begudes.
MASCARÓ V.O.: És el producte més popular de la casa. Per a fer-lo, no utilitzen raïms de les seves finques, sinó que compren most a d'altres cellers per a fermentar. Així que la composició d'aquest brandy dependrà de l'any. És un brandy més rustic i potent que el Narciso, però menys llarg.

EGO X.O.: té una criança mínima de 8 anys. Nas complexe, a cada ensumada apareix una onada de diferents aromes: fruits secs, orellanesm, espècies, fusta, fruita...En boca és molt sabrós i fresc, tot i la seva llarga criança.És un brandi de copa llarga per a gaudir sense presses.

MARC DE CAVA: a Mascaró s'elabora a partir de la destil.lació del barret premsat dels seus vins negres. Té una criança mínima de 6 anys en botes de grans dimensions. És un bon digestiu, molt llarg i fresc amb notes d'herba seca i floral.

LICOR DE TARONJA: un clàssic de la casa, s'elabora com el Cointreau original. Es maceren pells de taronja en alcohol, es destil.la i es rebaixa amb aigua. Sense ser empallagós, és evidentment, un licor amb moltes notes cítriques apte per a consumir sol o combinat. La millor, és mesclar-lo meitat amb meitat amb Narciso Privé i gel. Val la pena que ho proveu.
Vam finalitzar el tast amb l'última novetat de Mascaró, el KKO, un licor de cacao pel qual deixen macerar virutes de cacao en alcohol que després tornen a destil.lar. És transparent perque no té criança i li deixen 40g/l de sucre. És un licor molt apte per a combinats i per reposteria.


dissabte, d’octubre 24, 2009

PRESENTACIÓ CELLER: VIÑAS DEL VERO


El divendres 23 d'octubre es va realitzar un tast del celler "Viñas del Vero" al Rebost-Vinoteca.Aquest és un dels cellers més emblemàtics de la Denominació d'Origen Somontano amb una trajectoria de més de 20 anys. L'encarregat de dirigir i el tast i de parlar-nos sobre el passat, presetn i futur de la DO, va ser en Javier Santafé, director comercial i enòleg de la casa.

Ens va presentar els diferents projectes del celler. Per una banda està "Viñas del Vero" on s'elaboren els vins més coneguts i de més difusió. Després està el celler "Blecua" que seguint la filosofia dels Chateaux de Bordeus, s'hi elaboren vins de gran qualitat on el que prima és la marca de l'enòleg. I finalment està el celler "Secastilla"  que seguint l'estil de la Borgonya, dòna més rellevància al "terroir".  La vall de Secastilla reuneix unes condicions climàtiques i de terreny ben diferenciades. En carenes rocalloses per sobre dels 700 metres, s'han recuperat vinyes molt antigues de Garnacha. Varietat que al Somontano estava gairebé desapareguda ja que sols en aquestes zones pre-pirenaiques i amb ceps vells, dòna resultats interessants.

Els vins que es van tastar són:

Gewúrztraminer Colección pago "El Enebro". Vi blanc elaborat amb aquesta varietat d'origen alsacià. Per a extraure al màxim els seus peculiars aromes varietals, s'elabora amb el procés de maceració en fred dels raïms acavats de vermar.
Cabernet Sauvignon  Colección pago "Los Sasos ". Vi negre elaborat amb aquesta varietat que després d'una intensa maceració, i fermentació, el vi envelleix durant 10 mesos en bòtes de roure francés d'Allier.

La Miranda de Secastilla, és el vi més novedós del celler. Elaborat amb Garnacha, Syrah y Parraleta, ha envellit durant 8 mesos en bòta de roure francés. És un vi peculiar, de gran frescor i aromes afruitades. Un vi adequat per a qualsevol moment.




L'ultim, va ser el Secastilla 2005. Elaborat amb raïms de Garnacha vermats a finals d'octubre. És un vi complexe i molt diferent. De fet, és l'unic vi d'aquest estil al Somontano. De producció limitada és un vi que cal prendre seriosament.





Un altre cop, una vetllada  que ens ha acostat una mica més a conèixer la realitat vitivinícola del nostre país.

divendres, d’octubre 02, 2009

Iniciació a les cerveses amb "les Clandestines"


El passat dijous 1 d'octubre vam "gaudir" de la classe magistral sobre CERVESES a càrrec del Xavier Branchart, la societat fundador de la micro-Cerveseria artesana "Les clandestins" de Montferri.

Les persones que van engegar aquest projecte (tres amics amb una llarga experiència en àmbits com l'agricultura ecològica i l'apicultura), que feia temps cervesa elaboràven per a l'autoconsum. En un moment donat, davant la bona acollida que la petita producció Cervesera tenia entre les Amistats, és dedicar van plantejar-se més seriosament. Un interessant i atractiu projecte, de forma professional, creativa, i que per damunt de tot, CERVESES ventilador ossos per a totes aquelles persones que vulguin confiar en el seu treball. Un EXCLUSIU molt producte, ja que sols s'elaboren tant 350 litres setmanals.


CERVESES Fan Ale, és a dir, d'Fermentació alta. CERVESES són d'estil anglès, cos i amb gust intensitat un Llúpols i Maltes. A més d'aquests ingredients principals, també ingredients experimentin amb altres propis de la comarca: farigola, Garrofa, mel ... Són CERVESES de baixa graduació alcohòlica, de 3,5 a 4,5%. Totes les CERVESES una fan segona Fermentació un l'Ampolla. CERVESES Són sentit pasteuritzada ni filtrar, i per sediments contenen tant els propis de la segona Fermentació.



Les CERVESES que elaborin i que vam tastar són el dijous:

4 Maltes
És la més complexa i veterana de "Les clandestins". Es tracta d'una cervesa d'ambre de color ataronjat, cos amb equilibrada, i que gràcies a la combinació de maltès Llúpols i ens ofereix un Aroma de Torrat cereals, Panses dàtils i, amb una amargor i moderada persistent que és una combinació dolçor amb Suau.

4,5% d'alcohol.
Maridatge: aperitius dolços i salats, ideal per a tranquil.les conversos, és una cervesa de tarda.
Elaborada amb Maltes Pale, Crystal, Munic Blat i, amb un toc de flocs de Civada.
Amb tres cites de llúpol, que li donen una amargor moderada (23 UER), sabor i aroma.

Negra
Per als amants de la cervesa grans, entre "Les clandestins" no podia faltar una cervesa negra. La seva foscor incorporació vermelloses tonalitats, grisos i marrons. Té aromes d'un torrefactes Maltes, cafè, xocolata i regalèssia. Amb molt de cos i una elevada amargor i pel compensada persistents ràfegues potents de cereals i les lleugeres notes amanides.

4,5% d'alcohol.
Maridatge: ideal amb el marisc, els postres dolços i una llarga com copa, de tarda-nit.
Elaborada amb Maltes Pale, Xocolata, Negre, torrat d'ordi i flocs de Civada.
Amb tres cites de llúpol, que li donen una amargor elevada (37 UER), sabor i aroma.

Rossa
La més suau i refrescant de "Les clandestins". Daurada, delicats amb aromes florals que es combinen amb els gustos dels cereals i una agradable amargor.

3,5% d'alcohol.
Maridatge: Adient per als aperitius i les Carns, prenent-la a Glops generosos.
Elaborada amb malt i llúpol ecològic.
Amb cita quotes de llúpol, que li donen una amargor Suau (20 UER) i sabor.

Farigola
Amb una copa d'aquesta creació de "Les clandestins" ens als acostem gustos més característiques de la cuina Mediterrània. Ambre de color d', és una cervesa amb sorprenent, l'aroma de la Farigola de les nostres contrades combinada amb una mitja amb amargor.

4,5% d'alcohol.
Maridatge: Molt adequada per a acompanyar les amanides, els Plats de pasta i les coques amanides.
Elaborada amb Maltes Pale, Crystal, Munic Blat i, amb un toc de flocs de Civada i una mica de farigola.
Amb tres cites de llúpol, que li donen una amargor moderada (23 UER), sabor i aroma.